ABANS QUE ELS ROMANS, ELS GARCIA

Joan Garcia, porter bagenc del Futbol Club Barcelona, ​​ha estat víctima d'una onada de catalanofòbia després de respondre una pregunta a una entrevista a la Cadena SER durant la concentració de la selecció espanyola. El presentador va demanar al jugador blaugrana que li digués com es pronuncia el cognom. És a dir, si s'ha de fer en català, amb la sonant com una s sorda, o si s'ha de fer en castellà. Joan Garcia va explicar que ell pronuncia el seu cognom en català. Pel que fa a l'entrevista, aquesta pregunta no va anar més enllà. El periodista li va agrair la resposta i va assegurar que a partir d'ara ho dirà així.

Com sempre, la ignorància preval a l'hora d'insultar. Magi Camps explica en aquest article el perquè Garcia es pronuncia d'una manera diferent del castellà en català i a sud-amèrica, perquè l'origen d'aquest cognom no és espanyol sinó basc.

"El cognom Martín és un dels més comuns a les llengües occidentals, amb petites variants, com el Martí català o el Martino o Martini italians. En anglès i francès s'escriu sense accent, i es pronuncia segons la prosòdia de cada llengua. En anglès és paraula plana, mentre que en francès és aguda, i la vocal i sona com una vocal intermèdia entre la a i la e. Precisament a França, Martin és el cognom més freqüent, mentre que sobre la setanta posició de la classificació, i amb 50.000 individus, trobem Martinez, un llinatge que és de clar origen castellà, com ho demostra el sufix -ez, que significa 'fill de'. Ara bé, els francesos els ho han fet seu i ho pronuncien segons la seva tradició, és a dir, agut (accent d'intensitat a l'e) i el zeta final pronunciada com aquest.

A Espanya, en canvi, el cognom més freqüent no és cap dels acabats en -ez, malgrat que de la segona a la novena posició de la classificació trobem: Rodríguez, González, Fernández, López, Martínez, Sánchez, Pérez i Gómez. A la desena posició apareix Martín (que és el meu segon cognom, provinent de Palència). I a dalt de tot de la classificació? Doncs Garcia.

Amb gairebé un milió i mig de persones que es diuen així, la curiositat d'aquest llinatge és que no té un origen castellà, sinó preromà, segurament protovasc. Com en el cas dels cognoms acabats en -ez, també García va ser abans nom de pila que cognom, encara que va passar a l'estirp sense afegir-hi el sufix, aspecte que demostra encara més la procedència en una de les llengües que es parlaven a la Península abans que l'imperi romà imposés la seva.

Com tot el que ve d'antic, els experts es perden a la nit dels temps i intenten dibuixar hipòtesis sobre la seva etimologia. Una de les més esteses, ia la qual Coromines dóna veu, és la que apunta l'origen a la paraula basca (k)artz, amb el sentit d'ós. I aquí documenta el topònim Garcia, un poble de la Ribera d’Ebre. Aquest significat d'animal salvatge emparenta amb el que actualment té en castellà, segons la RAE: guineu mascle.

Com que el basc no té el so del zeta castellà, tant en basc com en català la pronunciació es fa amb aquest. És la mateixa pronunciació en castellà a pràcticament tot el domini lingüístic. És a dir, a tota l'Amèrica hispana i al terç sud de la península Ibèrica, tret de les zones de ceceu, el cognom García es pronuncia amb aquest. Així, tant l'actor cubà Andy García com el porter català Joan Garcia pronuncien el seu cognom d'origen basc de la mateixa manera". Magí Camps Martin a la vanguardia.