Un míssil iranià impactant diumenge a la nit a Tel Aviv John Wessels / AFP
La història ho recorda com el Ball dels ardents: el 28 de gener de 1393, Carlos VI de França dansava a París amb diversos membres de la noblesa vestits tots de salvatges. Portaven les disfresses cosides i untades amb resina per facilitar l'adherència dels fils de llinosa que els donava l'aspecte selvàtic. La torxa que portava el cosí del rei va calar foc. Quatre nobles van morir abrasats mentre ballaven. El rei va sobreviure, però el succés va intensificar el seu deteriorament mental.
Sis segles més tard, l'aspirant a emperador d'un continent per descobrir, Donald Trump, reivindica –entre foc i foc– el seu immens saló de ball. Ahir, va interrompre les seves primeres i solemnes paraules sobre la guerra que està sacsejant el món per recordar el seu somni Sissi emperadriu, la massiva ampliació que empetitirà la històrica Casa Blanca.
"Sempre m'ha agradat el daurat. [...] Creguin-me, serà el saló de ball més bonic de tot el món", va dir just després d'afirmar que l'ofensiva contra els aiatol·làs no l'avorrirà.
Projecte, ja iniciat, del gran saló de ball connectat amb la Casa Blanca Jon Elswick/AP
Ningú sap si aquesta guerra millorarà el món, ni si Trump podrà culminar un palau d'or al qual els patriotes del 1776 haurien calat foc. L'únic que sabem és que Carles VI va anar intensificant la sensació d'estar literalment fet de vidre i que es trencaria si els altres el tocaven. I que Trump va intensificant la sensació contrària, sentir-se d'acer i que té el dret de trencar el que toca. Plàcid Garcia-Planas Marcet a la vanguardia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada