El més lamentable del nostre temps no són els crims dels malvats, sinó l'escandalós silenci de les bones persones. 
Martin Luther King. 

És preocupant que hi hagi un 2% de psicòpates; però el realment greu és que visquem en una societat en què els psicòpates, els megalòmans i els narcisistes tinguin moltes més probabilitats que els altres d'arribar a llocs de poder precisament per el seu egotisme i la seva falta d'escrúpols. I per l'escandalós silenci de les bones persones. Perquè no només hi ha una banalitat del mal, com deia Hannah Arendt, sinó també una banalitat del bé, que és el seu complement dialèctic i el seu còmplice necessari.

Les persones sensibles al sofriment aliè i partidàries d'una major justícia social (el que l'Evangeli diu "gent de bona voluntat") són majoria; però, per una sèrie de raons que mereixerien un estudi minuciós, aquesta bondat visceral poques vegades va més enllà del que s'ha anomenat "bonisme"; és a dir, poques vegades va més enllà de les bones intencions (aquestes bones intencions de les que està empedrat el camí de l'infern, com deia Dante), poques vegades dóna lloc a una actitud combativa o si més no assertiva. És una banalitat, la del bé, tant o més tóxica que la del mal, una per omissió i l'altra per acció.

La bona fe, la bona fe, els fanàtics - vegeu - son tots gent de bona fe, escriví Joan Fuster.