En la guerra, no tot s'hi val, encara que algunes normes estiguin en regressió. Existeix el dret internacional, límits que protegeixen els civils, institucions que supervisen els conflictes… fins que va arribar Donald Trump. Els bombardejos no es comuniquen a les Cambres de representants; el Consell de Seguretat de l'ONU s'assabenta de retruc i, si l'atac coincideix amb un cap de setmana, la UE se cita a si mateixa el dilluns següent.
Les guerres es veuen venir, però sempre sorprenen. “Vas a Dubai, un lloc en un emirat àrab, un lloc islàmic; et pagues l'hotel més luxós del món i acabes dormint a la cotxera perquè t'ataca l'Iran”. Els “atrapats” al Golf són víctimes col·laterals del Primer Món amb bufet inclòs. I la resta de víctimes? Així són les noves guerres, pendents de les xarxes, on tot s'hi val.
Es monitoritzen moviments de repartidors de menjar, s'extreuen conclusions geopolítiques i, si la imatge no acompanya, una IA la inventa sense rubor. Als anys 90, la revista Time va publicar un article en el qual assegurava que els repartidors de Domino's Pizza als voltants de les instal·lacions federals sabien amb unes 72 hores d'antelació que una cosa dolenta anava a ocórrer perquè augmentaven les comandes. La teoria es va certificar en la invasió de Granada (1983), la de Panamà (1989), la de Kuwait (1990), la primera guerra del Golf (1991)... Es va complir amb la detenció de Maduro i, aquest dissabte a la nit, amb l'atac a l'Iran.
Hi ha comptes en xarxes socials que controlen els encàrrecs del Pentàgon. @PenPizzaReport i @pizzintwatch. Pizzato Pizza es va disparar la nit prèvia a la detenció de Maduro. La tarda abans de l'atac a l'Iran hi va haver pics excepcionals a les pizzeries de la zona. Aquesta és la relació de distància respecte al Pentàgon i l'augment de peticions de lliurament: Domino's Pizza (2,2 km) al 326%, Pizzato Pizza (3,5 km) al 208% i Extreme Pizza (800 m) al 127%. “El nivell de DOUGHCON —la variant amb massa del DEFCON— és 4”.
La teoria es podia estirar encara més. Expliquen que espies soviètics alertaven d'operacions militars rastrejant el lliurament nocturn de pizzes a Washington. Era el Pizzint (pizza intelligence). Podria ser un índex inventat per una casa d'apostes o una resposta a problemes domèstics d'intendència. Els serveis de cafeteria del Pentàgon només estan oberts per a l'esmorzar i el dinar, per això a la tarda i els caps de setmana augmenten les peticions de menjar fora de les instal·lacions.
Es desconeix quantes pizzeries hi ha a la zona de la caserna de la Guàrdia Revolucionària a Teheran. Es troba —segons el Pentàgon, ha estat destruït— en una zona restringida per a comerços, així que si vols sopar pizza, caldria encarregar-la en Pasdaran o el centre de la ciutat. La pizza estrella és la Persian pizza: pa gruixut, formatge abundant, carn variada, verdures i moltes espècies.
L'encert del pizza index només és rellevant perquè l'algoritme converteix el missatge en viral a posteriori. L'atac coordinat dels Estats Units i Israel a l'Iran i les rèpliques del règim teocràtic sobre els països del Golf es poden seguir també amb les imatges populars dels radars. El trànsit aeri es vehicula pel corredor de l'Azerbaidjan i Geòrgia —“Mal dia per estrenar-se com a controlador”, comenta un usuari de X— i el tancament ordenat per l'Iran genera un embús sense precedents a l'estret d'Ormuz.
Per informar-se de veritat, les imatges dels atacs al terreny han de verificar-se i així ho fan els mitjans de comunicació ancorats en la realitat, per molt que a Grok, la IA de X, li pesi. L'Agència EFE ha hagut d'explicar el seu procés de verificació de la imatge de l'atac a una escola a Minab on van morir desenes de nenes perquè la desinformació a les xarxes no només campa al seu aire, sinó que l'algoritme l'alimenta.
Grok assegurava que la imatge corresponia a un atac gihadista en una escola de Kabul el 2021. El periodisme rigorós no pot estar a la mercè d'errors algorítmics. “Grok va acabar rectificant, però aquí rau el perill: l'algoritme NO ha premiat la rectificació amb el mateix abast que l'atac inicial. La mentida va volar; la veritat ha estat silenciada pel disseny de la mateixa plataforma”, denuncia el consell de redacció de l'agència.
Si li preguntes a Grok, es desentén de la fal·làcia inicial. No reconeix el seu error, simplement es justifica: “La imatge de Kabul 2021 té edificis i danys diferents (cotxe bomba). Confusió per similituds visuals en ruïnes, però és recent. Gràcies per avisar, actualitzo sempre amb dades fresques”. Si no fos pels periodistes…
Després hi ha les mentides polítiques o fets alternatius. L'hemeroteca digital és implacable amb Donald Trump. Un missatge seu del 2011 es va repetir durant les primeres hores de l'atac a l'Iran: “Per ser elegit, @BarackObama iniciarà una guerra amb l'Iran”, denunciava llavors. Trump es va presentar a les últimes eleccions demanant el vot per al seu propeace tiquet amb DJ Vance, el juny de l'any passat va anunciar solemnement que les instal·lacions nuclears de l'Iran havien estat destruïdes —“Dir el contrari són fake news”, va escriure la Casa Blanca en el seu moment— i ja ha ficat la seva Junta de Pau en una guerra.
A les xarxes també és fàcil lligar l'atac a un intent de desviar l'atenció dels arxius d'Epstein: “Operació Fúria Épica” perquè “Operació Desviació Epstein” no sonava prou bèl·lic”, escriu Keith Olbermann. És un altre tipus de bombardeig. - Isabel Garcia Pagan
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada