46 dones van ser assassinades a Espanya per les seves parelles o exparelles el 2025, segons dades oficials del Govern i reports de premsa. Altres fonts, com Feminicidio.net esmenten 54 casos en un tall parcial de l'agost del 2025, cosa que reflecteix diferències d'actualització i metodologia. A Mèxic 721 feminicidis van ser registrats oficialment el 2025, segons reportis del Secretariat Executiu del Sistema Nacional de Seguretat Pública.
A La part dels críms, de 2666, Roberto Bolaño relata l'assassinat d'una dona a la ciutat de Santa Teresa com si fos un thriller. Hi ha una investigació, i al cap de poc, un nou assassinat. Serà un assassí en sèrie? Segueixen les indagacions. Apareix una altra dona morta amb signes de violència. I una altra. I una altra. Les indagacions no donen resultats, i les morts se succeeixen sense parar. Fins que formen part d'una rutina repetitiva que avorreix i no interessa ningú.
La part dels crims.... "L'últim cas de l'any 1997 va ser bastant similar al penúltim, només que en lloc de trobar la bossa amb el cadàver a l'extrem oest de la ciutat, la bossa va ser trobada a l'extrem est, a la carretera de terrecería que corre, diguem, paral·lela a la línia fronterera i que després es bifurca i es perd en arribar a les primeres muntanyes i als primers congostos. la víctima, segons els forenses, portava molt de temps morta. de edat aproximada als divuit anys, mesurava entre metro cinquanta vuit i metre seixanta. el cos estava nu, però a l'interior de la bossa es van trobar un parell de sabates de taló alt, de cuir, de bona qualitat, per la qual cosa es va pensar que podia tractar-se d'una puta. També es van trobar unes calces blanques, de tipus tanga. Tant aquest cas com l'anterior van ser tancats al cap de tres dies d'investigacions més aviat desganades. El Nadal a Santa Teresa es van celebrar de la forma usual, es van trencar piñatas, es va beure tequila i cervesa. Fins i tot als carrers més humils se sentia a la gent riure. Alguns d'aquests carrers eren totalment foscos, similars a forats negres, i les rialles que sortien de no se sap on eren l'únic senyal, l'única informació que tenien els veïns i els estranys per no perdre's."
Així acaba 'La part dels crims' a 2666 de Roberto Bolaño, diluint tot l'horror a la quotidianitat de la vida. Els que busquem fantasmes no els trobarem. Els que busquem literatura, tampoc. Bolaño utilitza en aquest text una realitat tan contundent que acaba per entorpir els nostres sentits de lectors. Mentre llegim La part dels crims, centrar-nos en els assassinats (realitat), o en les històries (literatura) que es desenvolupen al voltant d'aquests.
Hi ha per part de Bolaño una cerca intencionada de cansar, per acumulació, al lector, d'atordir-lo amb una realitat a la qual no podem enfrontar-nos? És aquesta crueltat inhumana, oculta, irresoluble i imparable un dels motius de l'obra de Bolaño?. A La part dels crims escull una curiosa forma de mostrar-la, apel·lant a la nostra memòria, a com de fàcil que oblidem els fets i al necessari que és no fer-ho. Recordem, i denunciem aquest horror cada any si cal, però no oblidem.
Així acaba 'La part dels crims' a 2666 de Roberto Bolaño, diluint tot l'horror a la quotidianitat de la vida. Els que busquem fantasmes no els trobarem. Els que busquem literatura, tampoc. Bolaño utilitza en aquest text una realitat tan contundent que acaba per entorpir els nostres sentits de lectors. Mentre llegim La part dels crims, centrar-nos en els assassinats (realitat), o en les històries (literatura) que es desenvolupen al voltant d'aquests.
Hi ha per part de Bolaño una cerca intencionada de cansar, per acumulació, al lector, d'atordir-lo amb una realitat a la qual no podem enfrontar-nos? És aquesta crueltat inhumana, oculta, irresoluble i imparable un dels motius de l'obra de Bolaño?. A La part dels crims escull una curiosa forma de mostrar-la, apel·lant a la nostra memòria, a com de fàcil que oblidem els fets i al necessari que és no fer-ho. Recordem, i denunciem aquest horror cada any si cal, però no oblidem.

8 Comentaris
Posiblemente el libro dedicado a los asesinatos sea repetitivo, pero es necesario.
ResponEliminaNo hace falta inventar nada, solo transcribirlo.
Esto no ha cambiado, y por lo que estamos viendo la solución es compleja
Salut
És repetitiu de manera deliberada per Bolaño, de fet a partir de 2666 es quan es comença a parlar de feminicidis, de que son i que signifiquen les maquilas, i neix la web mujeres de juarez. Tot és tan vell com dificil de solucionar.
EliminaSalut.
La foto tiene migas, como decimos en Andalucía. Me afecta.
ResponEliminaCambiando de tema, ayer no pude más y salí con la bici, no me llovió, pero charcos y ramitas caídas. Hoy lluvias
Hay fotos mucho peores, pero quizás no tan descripitvas como esta.
EliminaHay mucha humedad y está nublacho, he salido a caminar un ratito 4.756 pasos. Esta tarde -dicen- que voverá a llover y así hasta el jueves.
Volviendo a tu entrada anterior, aparte de sufrir enajenación mental, porque para asesinar a un ser humano hace falta tener un cerebro gravemente perturbado, hay un problema de educación en el fondo de este drama sin fín.
ResponEliminaEn mi caso, crecí rodeado de mujeres que me educaron. Tuve el privilegio de que algunas de ellas tuviesen formación universitaria, y que me inculcaran el amor por lectura y por la cultura en generál en mi infancia. Aprendí muy temprano que una mujer, por el hecho de serlo, no era inferior a los hombres. Y estoy hablando de los años sesenta, con la realidad que se vivia en este país en aquellos años con Franco aún vivo y la sección femenina de Falange enrareciendo el ambiente "cultural".
Ahora, después de mas de medio siglo, echo la vista atrás y todas las mujeres que han pasado por mi vida me han aportado mucho, pulieron mi alma y mi pensamiento, me dieron lo mejor de si mismas, algunas incluso sin darse cuenta.
Vivimos tiempos difíciles para el pensamiento sosegado, a los crios se les dá una educación mediocre, tanto en las familias que los "aparcan" ante una pantalla para que no molesten, donde pueden localizar pornografia sin problemas, como en los colegios e institutos, donde profesores desbordados y desautorizados miran de cerrar curso tras curso sin complicarse la vida en su oficio, salvo honrosas excepciones, que las hay.
Faltan humanidades y filosofia, para que los chicos antes que nada, se comprendan a si mismos antes de entender al mundo.
Tampoco contribuyen a la normalidad las redes sociales, donde se "cosifica" a las mujeres omo elementos decorativos al servicio del hombre. Incluso con la colaboración estupida de algunas mujeres que creen que su autentico valor reside en el tamaño de sus pechos y sus gluteos.
No parece que en un futuro cercano vayan a disminuir los feminicidios, al menos con las condiciones sociales que tenemos ahora.
Solo podemos intentar educar a las muchachas en que sepan defenderse por si mismas de esta sociedad, de que amor no significa esclavitud, y de que la igualdad es posible solo cuando una mujer sepa y quiera hacerse respetar.
Saluos.
Las mujeres en general, ya lo estan de educadas, el problema es que no sabemos como sociedad, educar a los hombres y las redes sociales no ayudan en absoluto.
ResponEliminaCrecer entre mujeres, como es tu caso, es un gran privilegio.
Saludos.
Si,desde luego crecer con mujeres,primas,hermanas,tías,que te quieren,es muy importante.Tuve suerte en este sentido,las mayores me cuidaron,las de mi edad,compartimos juegos,cuentos.
ResponEliminaMi padre se crió con cuatro hermanas y una tia que vivia en su casa.
Elimina