LA DISFRESSA DE TERESA RODRÍGUEZ

 “De què vas disfressada?”. “De senyora amb químio”. A preguntes nècies… respostes òbvies. Teresa Rodríguez va deixar la política institucional fa quatre anys. Va abandonar l'acta al Parlament andalús i va tornar a la seva plaça de professora en un institut de Puerto del Real. Diumenge va sortir de casa amb la seva filla i va escriure a X: “A votar!”. A partir d'aquí, la màgia de les xarxes. Però de la negra.

Mari (@flordlys80) és un perfil amb 1.310 seguidors i, ara, amb els missatges restringits. La titular anònima es defineix així: “Sempre amb les víctimes; no amb els botxins. Valors: Vida, Amor i Llibertat”. Que assenyali Santiago Abascal com a “líder” és circumstancial, perquè el seu intercanvi amb Teresa Rodríguez no anava d'ideologia, anava d'humanitat.

La portaveu d'Endavant Andalusia té càncer i porta el cap cobert per reduir els efectes de la quimioteràpia. Cada persona paeix la malaltia com pot i Teresa Rodríguez ho fa amb dignitat tuitaire. La voluntat de Mari era humiliar pel seu estilisme -una disfressa- i va acabar humiliada per desconeixement. La ignorància és agosarada i la realitat crua quan es presenta per sorpresa.

“De senyora amb químio”. La resposta de Rodríguez amb el gif d'una de les petites germanes Olsen es va fer viral. Hi va haver unes disculpes públiques efímeres i molta generositat per part de l'ofesa. “No es preocupi, de debò. Va tot bé”, va tornar a escriure Teresa Rodríguez al costat d'una emoticona d'una abraçada. El perdó digital es va quedar en anècdota i va obrir la porta als missatges de suport. El de Borja Sémper, portaveu del PP i acabat d'incorporar després de superar un càncer, va ser sentit: “Només em surt afecte i els meus millors desitjos per a Teresa Rodríguez i la seva família”. Afecte sense context polític. Res d'“encara que no comparteixo les teves idees”.

Pel pati digital transcorria un altre debat. Una dona amb càncer pot anar “disfressada”, però, pel que sembla, no amb qualsevol disfressa. La malaltia de Teresa Rodríguez li ha impedit de participar en la campanya, però no la incapacita per mantenir vives les seves lluites polítiques. La kufia verda que duia al cap demostra el seu compromís i les rèpliques, estretor de mires. N'hi havia per a tots els gustos. Des d'una maligna incredulitat: “Teresa Rodríguez diu que està rebent quimioteràpia, així que dona a entendre que té càncer. Se suposa que es tapa el cap perquè s'ha tallat els cabells... però aquí se li veuen per sota les patilles”. A la ignorància: “Ara ja amb el burca posat”. I la incomprensió: “Sempre esteu amb el rotllo proislamista”.

La paciència digital demostrada per Rodríguez no té límits: “Porto una kufia que li he agafat prestada al poble palestí per no cremar-me el cap perquè després de la químio m'he quedat sense cabells, estimat senyor indocumentat” i més: “No sé si donar-li les gràcies o explicar-li el genocidi, el multiculturalisme, la diferència entre islam i arabisme, l'andalusisme. Ho deixarem aquí”. I abraçades per a tothom. És, assegura, una oportunitat per fer pedagogia, encara que s'asembli més a predicar en un desert moral.

Si la preservació de la sanitat pública ha estat un camp de batalla en la campanya andalusa, hi ha qui està a un pas de proposar tractaments selectius per ideologia. Chus Fonte, germana del poeta gallec Ramiro Fonte, va cavar fondo a X: “Jo li desitjo una ràpida recuperació, però, dit això, en comptes d'una kufia, s'hauria de posar una estrella de David en homenatge a Israel, perquè a part de defensar-se, dedica infinits recursos a la lluita contra el càncer que vostè, per a la seva curació, necessita tots aquests tractaments inventats pels jueus”.

La defensa d'Israel passant per la batalla contra el càncer. El mes passat, el Grup Espanyol de Pacients amb Càncer, amb el suport de la companyia especialitzada BeOne Medicines, va posar en marxa una campanya ‘Compte amb les Paraules’, que convida a substituir el llenguatge bèl·lic per expressions més humanes i respectuoses amb la realitat dels malalts i les seves famílies.

La campanya posava el focus en les metàfores tan benintencionades com estressants: “guerra”, “batalla”, “lluita” contra una malaltia l'evolució de la qual no té per què ser responsabilitat de qui la pateix. Els psicooncòlegs prefereixen que s'utilitzi una terminologia centrada en l'acceptació de la malaltia, l'acompanyament i la comunicació sincera. La sinceritat i les bones intencions s'ennueguen a les xarxes, però hi ha dies en què s'agraeix poder corejar la protagonista: Tere, Tere, Tere....

Isabel Garcia Pagan - Subdirectora de 'La Vanguardia'