Sorprèn que sorprengui el creixement vertiginós que experimenta Aliança Catalana, el partit d'extrema dreta, secessionista i islamòfob. (Segons el CEO, el CIS català, el partit seria el tercer més votat a Catalunya, per davant de Junts; segons altres sondejos, el segon, per davant de Junts i ERC). Sorprèn perquè era previsible; de fet, es va preveure. En Independència, una novel·la ambientada en 2025, però publicada en 2021 (quan AC era insignificant), algú diu que el que ha canviat de veritat Catalunya no és el procés, sinó els atemptats de 2017, perpetrats per gihadistes criats a Ripoll; a més, la trama gira entorn d'una alcaldessa populista que s'ha convertit en el centre de la política catalana injectant la islamofòbia en el discurs públic local. En gran part, això és AC: un partit sorgit a Ripoll del trauma de 2017, la líder del qual, Sílvia Orriols, és l'alcaldessa actual del poble. Això de menys és que la novel·la esmentada fos obra d'un servidor; l'essencial és que era difícil que l'inventat en aquesta ficció no acabés ocorrent en la realitat, sobretot perquè la islamofòbia constitueix des de fa anys un ingredient essencial de l'extrema dreta europea, i era improbable que la política catalana romangués aliena a ella.
Però AC no és només islamofòbia. Per a molts, aquest partit representa la irrupció a Catalunya del nacionalpopulisme, un moviment de tall autoritari (o escassament democràtic) que va fer eclosió amb la crisi de 2008, que adopta formes diverses a Occident i el símbol de les quals més conspicu és la presidència de Donald Trump; discrepo: la primera gran manifestació del nacionalpopulisme a Catalunya (de fet, en tota Espanya) va ser el procés. “Poc té a veure la ideologia d'AC amb el nacionalisme convergent, que gairebé sempre va proposar una visió integradora de la catalanitat”, afirmava un editorial d'aquest diari. “La visió d'AC és hereva d'una altra tradició, la que distingeix entre el ‘nosaltres’ i '‘ells’ (…) i per això hauria de quedar fora del consens democràtic”. Però, deixant de costat la pulsió xenòfoba intrínseca a tot nacionalisme, la veritat és que el procés va consistir justament en el pas de la tradició en l'essencial integradora del català a la qual distingeix entre el “nosaltres” i “ells” (sent “nosaltres” els favorables al procés, clar). Per això AC no és un monstre engendrat pel procés: és, amb l'afegit de la islamofòbia, l'hereu legítim del procés. S'oblida que la majoria dels qui van donar suport al procés no es van decebre del procés, sinó del seu fracàs; per això és lògic que molts facin costat ara a AC, que encarna l'esperit de confrontació del procés, mentre els partits del procés s'han tornat mansament pactistes. Per què no haurien de secundar-ho? Algú s'ha pres de debò el treball d'explicar-los que el procés no va ser, com creïn, un moviment impecablement democràtic reprimit per l'autoritarisme ancestral d'Espanya, i que no és democràtic malversar diners a mans plenes, saltar-se lleis democràtiques a mansalva, derogar a la brava l'Estatut i violar la Constitució i la legalitat internacional, la qual cosa va partir per la meitat Catalunya i va crear una “atmosfera de preguerra civil”, com la va definir Josep Fontana, patriarca dels historiadors catalans i tall secessionista en la seva vellesa? Algú els ha explicat que tot va ser una mentida basada en mentides, o en mitges veritats, que són les pitjors mentides? Algú els explica que la islamofòbia també ho és? Un tuit d'Orriols il·lustra una imatge d'un atemptat gihadista amb aquestes paraules: “L'única ‘extrema dreta’ que amenaça els nostres drets, llibertats i vides és l'islam. Quan us n'adoneu ja no serem a temps”. Ningú els explicarà als fidels d'AC que identificar terrorisme gihadista i islam equival a incórrer en una mentida flagrant, com a prova el fet que entorn del 95% de les víctimes del terrorisme gihadista són musulmans?
Nacionalpopulisme i extrema dreta no són exactament el mateix, però tots dos s'alimenten de mentides. Per a combatre'ls, el més urgent és combatre les seves mentides.
Publica un comentari a l'entrada