És lògic que els membres de l’AFA més patriotera (Ayuso, Feijóo i Abascal) es malfiïn del vot per correu. Saben quin pa s’hi dona. Fa onze anys governava el PP, partit del qual Abascal s’havia donat de baixa després de vint anys de militància, quan es van convocar unes eleccions al Parlament de Catalunya que van adquirir un caràcter plebiscitari. Com ara amb l’eix social, però amb l’eix nacional en primer pla. Entre altres tensions pròpies del tram final del procés independentista, en aquelles eleccions del 27 de setembre del 2015, va destacar la polèmica pel vot dels catalans residents a l’estranger, que l’imaginari popular (de la segona pe del PP) intuïa majoritàriament secessionista.

El problema el va originar una reforma recent de la llei electoral espanyola que va instaurar l’anomenat vot pregat entre el 2011 i el 2022. Els electors que residien fora de l’Estat havien de sol·licitar la documentació expressament per poder votar, en comptes de rebre-la de forma automàtica. Aquest nou tràmit burocràtic, unit als terminis ajustats i als retards postals, va acabar impedint que molts ciutadans poguessin exercir el dret de vot.

Els AFA (Ayuso, Feijóo i Abascal) es malfien del vot per correu; saben el pa que s’hi dona.

La situació es va agreujar aquell 27-S perquè diversos recursos contra candidatures van endarrerir l’enviament de les paperetes a les ambaixades que gestionaven el vot exterior. Davant el festival de bastons a les rodes de les diligències postals, la Generalitat va demanar una ampliació dels terminis, però la Junta Electoral Central no va acceptar la pròrroga sol·licitada. Per dir-ho a l’aznariana manera, qui podia fer, ja feia.

Hi va haver casos esperpèntics. Els electors catalans residents a Itàlia van denunciar que els seus vots s’havien enviat a una adreça equivocada i també es van registrar incidències en la recollida de vots a Mèxic, Costa Rica, Xile, els Estats Units i la Xina. La Generalitat va obrir una bústia de reclamacions i va demanar que s’investiguessin les irregularitats, però en aquest cas la màxima aznariana es va aplicar en passiva: qui ho havia de fer no va fer res.

És per això que ara els AFA es malfien tant del vot per correu. Els mateixos que van enviar la policia a atonyinar votants l’1-O ara demanen d’anar a les urnes el 29-N. Màrius Serra a la Vanguardia.