El primer és una obvietat, encara que cal dir-ho, insisteixen juristes i associacions de víctimes: res no tornarà la vida ja als ciclistes víctimes de l'atropellament múltiple de Castellbisbal. Però almenys una reforma legal recent evitarà que els conductors homicides es continuïn burlant de la llei, com passava fins ara amb una de les figures que s'imputen als que fugen del lloc de l'accident: l'omissió del deure d'auxili.
En teoria, aquesta norma ha d'endurir els delictes al volant. Tot i això, s'ha convertit en un laberint amb brúixola en què qualsevol defensor amb experiència pot trobar fàcilment la sortida. I, així, exculpar el client. Hi ha casos surrealistes, que recorden la decisió que va dictar fa anys un tribunal de l'Audiència de Barcelona: “No va ser el dit qui va pressionar el gallet, sinó el gallet el que va pressionar el dit”. Un argument tan qüestionable com aquest va ser utilitzat pel Suprem el març passat per exculpar parcialment un conductor per l'atropellament mortal d'un ciclista a Alcázar de San Juan (Ciudad Real) el 2016. El condemnat no es va aturar per assistir la víctima, però sorprenentment ho van absoldre d'omissió d'auxili “perquè la mort va ser instantània”. És a dir, no podia auxiliar-lo perquè ja l'havia matat. Tal com. lavanguardia.com
Aquella història, entre moltes altres, va destapar una escletxa en la llei i llacunes intolerables en la persecució dels delictes contra la seguretat en el trànsit. El conductor de Ciudad Real va ser inicialment condemnat a un total de sis anys i mig de presó: tres anys i sis mesos per homicidi imprudent i conducció sota la influència de begudes alcohòliques, amb l'agreujant de reincidència. I...
I tres anys més com a autor d'una omissió del deure d'auxili. Sense aquest delicte, la pena final va quedar reduïda a la meitat. No va servir de res el vot particular d'un magistrat, que sostenia que, en el millor dels casos, el conductor havia de ser condemnat per un delicte d'omissió del deure d'auxili en grau de temptativa, ja que el que compta és la fugida, no el fet que l'accidentat estigui en condicions de rebre ajuda o no.
El delicte d'abandó del lloc de l'accident, creat per la Llei Orgànica 2/2019, d'1 de març, castiga “tot aquell conductor que, voluntàriament i sense que hi hagi risc per a ell o per a tercers, decideixi abandonar el lloc dels fets després d'haver causat un accident en què hagi mort o lesionat”, explica el bufet Pérez Tirado a l'avantguarda.
A efectes penals és indiferent si l'abandó es produeix de manera immediata només produir-se l'accident o en un moment posterior. "El que és veritablement important -afegeix aquest gabinet jurídic- és que el responsable fugi amb la intenció de mantenir el seu anonimat i no ser identificat com a causant d'un accident en què hi hagi una o més d'una víctima mortal o en què resultin persones ferides". L'article 195 del Codi Penal castiga l'omissió del deure d'auxili amb penes de sis mesos a quatre anys de presó “si l'accident es deu a una imprudència”. Això era moltes vegades paper mullat a les conduccions temeràries, com acabem de veure. Els acusats al·legaven que no s'havien adonat de res, que pensaven que havien atropellat un animal salvatge... O que la seva víctima ja era morta quan van fugir.
Arran de les darreres reformes penals en matèria d'imprudències al volant, s'ha blindat el càstig contra els que fugin. Els qui ho facin voluntàriament “i sense que hi concorri risc propi o de tercers” rebran penes “de sis mesos a quatre anys de presó i seran privats del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors d'un a quatre anys”. Això vol dir que s'ha endurit la llei prou?
Estem protegits contra conductors com el de Castellbisbal o el de Ciudad Real, que anava ebri i es va desentendre d'un atropellat que –digui el que digui el Suprem– va tenir una agonia d'almenys 20 minuts, segons els forenses? Quan val una vida? L'experiència demostra que és molt difícil que un conductor imprudent amb les mans tacades de sang sigui condemnat a Espanya a més de nou anys efectius de presó, fins i tot sumant tots els delictes i agreujants que incorri.
Caldria revisar la llei quan més aviat millor, és massa habitual trobar per les ciutats i carreteres bicicletes completament pintades de blanc. No és una mostra d'art conceptual. És possible que d'aquí poc n'apareguin diverses prop del lloc de l'atropellament múltiple de Castellbisbal. Es tracta d'una manera de protestar a tot el món contra l'oblit de les morts dels ciclistes i alhora recordar que són els més fràgils a la carretera. Es calcula que hi ha més de 600 bicis blanques o bicis fantasma a Espanya, testimonis muts de l'horror, encara que gairebé totes acaben sent víctimes de vandalisme o robatoris.
