ASES ESTÚPIDS! 26.7.15

Naron, de la longeva raça rigeliana, era el quart de la seva estirp que portava els anals galàctics. Tenia en el seu poder el gran llibre que contenia la llista de les nombroses races de totes les galàxies que havien adquirit el do de la intel·ligència, i el llibre, molt menor, en el qual figuraven les que havien arribat a la maduresa i posseïen mèrits per formar part de la Federació Galàctica. En el primer llibre havien titllat alguns noms anotats amb anterioritat: els de les races que, pel motiu que sigui, havien fracassat. La mala fortuna, les deficiències bioquímiques o biofísiques, la manca d'adaptació social es cobraven el seu tribut. No obstant això, en el llibre petit mai s'havia hagut de ratllar cap dels noms anotats.

En aquell moment, Naron, enormement corpulent i increïblement ancià, va aixecar la vista al notar que s'acostava un missatger.

-Naron -va Saludar el missatger-. Gran Senyor!

-Bé, Bé, què hi ha? Menys cerimònies.

-Un altre grup d'organismes ha arribat a la maduresa.

-Fantàstic, Fantàstic. Avui en dia pugen molt de pressa. Tot just no passa any sense que arribi un grup nou. Qui són?

El missatger va donar el número clau de la galàxia i les coordenades del món en qüestió.

-Ah, Sí -va dir Naron- el conec.

I amb bona lletra cursiva anotar la dada en el primer llibre, traslladant després el nom del planeta al segon. Utilitzava, com de costum, el nom sota el qual era conegut el planeta per la fracció més nombrosa dels seus propis habitants.

Va escriure, doncs: La Terra.

-Aquestes criatures noves -va dir després- han establert un rècord. Cap altre grup ha passat tan ràpidament de la intel·ligència a la maduresa. No serà una equivocació, espero.

-De Cap manera, senyor -va respondre el missatger.

-Han arribat al coneixement de l'energia termonuclear, ¿no és cert?

-Sí, Senyor.

-Bé, aquest és el requisit -Naron va deixar anar una rialleta-. Les seves naus sondejarán aviat l'espai i es posaran en contacte amb la Federació.

-En realitat, senyor -va dir el missatger amb renuencia-, els observadors ens comuniquen que encara no han penetrat en l'espai.

Naron es va quedar atònit.

-¿Ni poc ni molt? ¿No tenen tan sols una estació espacial?

-Encara no, senyor.

-Però, Si posseeixen l'energia termonuclear, on realitzen les proves i les explosions?

-En El seu propi planeta, senyor.

Naron es va aixecar en els seus sis metres d'alçada i va tronar:

-En el seu propi planeta?

-Si, Senyor.

Amb gest pausat, Naron va treure la ploma i va tatxar amb una ratlla l'última anotació en el llibre petit. Era un fet sense precedents; però és que Naron era molt savi i capaç de veure l'inevitable, com ningú, a la galàxia.

-¡Ases Estúpids! -va murmurar.

FI

Ases estúpids

[Conte. Text complet.]

Isaac Asimov

Ciudadseva.com

QUE VÉNEN ELS COMUNISTES 23.7.15

El ministre d'Afers Exteriors i Cooperació del Govern es`panyol d'Espanya, José Manuel García-Margallo, s'ha compadit aquest dijous dels votants de CDC que han de votar "a una llista encapçalada per un comunista, alguna cosa bastant xocant". Ho ha dit en una roda de premsa posterior a la inauguració de la Reunió d'Alt Nivell sobre Diàleg Intercultural i Interreligiós, que reuneix a Barcelona representants de les principals institucions, experts i líders religiosos de la Mediterrània.

I mira que ningú se n'havia adonat, tant net, polit i endreçat, hom sabia que era exwaterpolista, i casteller en actiu, però sota aquesta aparença de bon noi, espós exemplar, pare de dos fills i persona compromesa, i l'ùnic, o dels pocs que a Brusel·les justificava el sou treballant; deia, sota aquesta aparença hi ha quelcom terrible, Raúl Romeva és comunista, un rojo vaja! i no m'estranyaria que per acabar-ho d'adobar fos periquitu.

Sort que el prejubilat mental de Garcia Margallo, el ministre de cagabandurries exteriors que de fet és dedica més a fer d'espanta criatures de l'interior ens ha avisat. Un comunista encapçala la llista dels ximples, marededéu, ,marededéu!, si us plau que no se n'assabenti la moreneta que li donarien un disgust de mort del que es podia tornar blanca.

Parafrasejant Obelix, són ben bojos aquests espanyols!

SOBRA EL VIANANT 23.7.15

Així és i així de categòric ho afirmo. A les aceres de les ciutats qui hi sobra és el vianant, simplement per què no hi cap, per què fa nosa. A les aceres hi ha carril-bici, arbres plantadets dins el quadrat ple de burilles, papereres buides plenes de paperets al terra al seu voltant, marquesinas d'autobusos, les plantes del comerç xinés de torn, caques variades de gossos, taules i cadires de les terrasses, i per allí circulen bicicletes, patinadors, mono patinadors, segways, patinets i és també lloc d'aparcament de motos. 

Qui sobra? el pringadillo del vianant o peató, el desgraciat que no té possibles per desplaçar-se amb algun mitja dels an teriorment descrits. Vergonya els hauria de fer queixar-se de bicicletes i altres sistemes de transport no bípede. Que no ho veuen que fan nosa? que tots els que he explicat, els biciclistes els primers els han d'anar esquivant per les aceres, amb el perill que aixó representa per a ells i la pèrdua de ritme pedalejador.
Si ets un pringadillo, un pobre desgraciat de vianant o peató, que ni l'Espinás va ja a peu pels puestus, no siguis dropo i no surtis per les aceres a fer nosa, quedat a casa veient telecinco al sofà, fes macramé, o fotat al llit a cobejar somnis impossibles, però fes el fotut favor de no molestar, ni desgastar més el terra de les aceres de la teva ciutat, que com deia Arribas Castro és un milió de coses, però en la que no hi tens cabuda, tu.

EL CARRUSEL DEL FURO 22.7.15

Potser seria arribat el moment de pensar seriosament en suprimir les pre-campanyes i les campanyes polítiques de cara a les eleccions de cada quatre anys, que de fet tampoc són cada quatre anys sino quan a MAS, perdó, més convé. Aixó, o canviar els responsables ideològics de les mateixes per reiteratius. Ja deia el professor Tierno Galván, que les promeses electorals estaven fetes per a no ser dutes a terme, puig de fer-ho qui guanyes les eleccions viuríem en el millor dels móns possibles.

En un conte d’Isaac Assimov dins de "Jo Robot" en un futur indeterminat, s'havien suprimit les campanyes electorals. Una sola persona als Estats Units, un sol ciutadà escollit era qui amb la informació pertinent dels programes electorals dels candidats de cada partit, decidia qui havia de governar. No recordo ara com acabava el conte, però vull quedar-me amb aquesta idea. Seria pràctic, econòmic i possiblement la decisió molt més justa que no pas ara. Per cert que podriem continuar en aquesta mateixa línia al Parlament de Catalunya, atès hi ha disciplina fèrria de vot per cada partit, amb qui hi anessin els primers espases ja n'hi hauria prou i la resta a treballar a la privada o a buscar-se la vida, que n'hi ha masses que nomès viuen i han viscut des del principi de la política. I és que abans de la campanya, com estem en una pre-campanya permanent, comencen les ofertes del Carrusel del Furo Ingrès mínim vital, l'oferta estrella del PSOE, 2000 milions per l'agencia social el PP per no quedar-se enrere i com deia encara no ha començat la campanya forta d'ofertes, que si la chochona, y dos huevos duros, i us farem un pont, i també el riu, i jo més, i jo més que el que més. Benvinguts al carrusel del furo, dos boletos por un duro.

 

EL MOSSÈN CONTRA GUARDIOLA 21.7.15

Mossèn Fernández Díaz ha carregat avui contra Guardiola: "Va jugar en la selecció per interès crematístic" - L'encara inexplicablement ministre de l'Interior assegura que l'exentrenador del Barcelona va jugar en la selecció només per diners També critica que Guardiola pugui entrar en política i al mateix temps sigui entrenador: "no es pot estar en missa i repicant". 

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha carregat aquest dimarts contra l'exjugador i exentrenador del Barcelona FC Pep Guardiola per sumar-se, en l'últim lloc, a la candidatura independentista a les eleccions catalanes, i l'ha acusat d'haver jugat i "triomfat "en la selecció espanyola de futbol només per diners.

Segons Fernández Díaz, qualsevol pot dedicar-se a la política, però el cas de Guardiola, avui entrenador del Bayern de Munic, li sembla "bastant trist i lamentable" perquè "no es pot estar en missa i repicant", és a dir, entrar en política i al mateix temps mantenir com entrenador de l'equip alemany.

"Veiem que es treuen la careta i gent que ha jugat i ha triomfat amb la selecció espanyola de futbol veiem que anava segurament no per interès patriòtic, sinó per interès crematístic, perquè hi ha persones que el déu que tenen és el dels diners", ha deixat anar el ministre en una entrevista a la Cadena COPE recollida per Europa Press.

Guardiola anirà en l'últim lloc de la llista que han pactat CDC i ERC per a les eleccions del 27 de setembre, però ha deixat clar que volen mantenir-se en el seu lloc de treball i no té intenció de ser diputat al Parlament. Així, Fernández Díaz ha distingit aquest cas del de qualsevol altra persona, exentrenador o no, que vulgui dedicar-se a la política, "una noble activitat" per vocació de servei públic i voluntat de servir al bé comú.

I aquest home que cada vegada està pitjor, afectat per la pròpia incompetencia en ocupar el càrrec que ocupa que li va gran, a banda que barrejar conceptes, en el cas d'en Pep comet un error garrafal: no es pot renunciar a jugar amb la selecció espanyola d'Espanya, és obligatori, sinó, el jugador és inhabilitat per jugar en el seu equip, i aixó fins i tot un semovent no equí ho sap. Quan es barreja rabia i ignorància, passen aquestes coses. Aquest home està malalt, necesita un psiquiatre urgentment.