Naron, de la longeva raça rigeliana, era el quart de la seva estirp que portava els anals galàctics. Tenia en el seu poder el gran llibre que contenia la llista de les nombroses races de totes les galàxies que havien adquirit el do de la intel·ligència, i el llibre, molt menor, en el qual figuraven les que havien arribat a la maduresa i posseïen mèrits per formar part de la Federació Galàctica. En el primer llibre havien titllat alguns noms anotats amb anterioritat: els de les races que, pel motiu que sigui, havien fracassat. La mala fortuna, les deficiències bioquímiques o biofísiques, la manca d'adaptació social es cobraven el seu tribut. No obstant això, en el llibre petit mai s'havia hagut de ratllar cap dels noms anotats.
En aquell moment, Naron, enormement corpulent i increïblement ancià, va aixecar la vista al notar que s'acostava un missatger.

-Naron -va Saludar el missatger-. Gran Senyor!

-Bé, Bé, què hi ha? Menys cerimònies.

-Un altre grup d'organismes ha arribat a la maduresa.

-Fantàstic, Fantàstic. Avui en dia pugen molt de pressa. Tot just no passa any sense que arribi un grup nou. Qui són?

El missatger va donar el número clau de la galàxia i les coordenades del món en qüestió.

-Ah, Sí -va dir Naron- el conec.

I amb bona lletra cursiva anotar la dada en el primer llibre, traslladant després el nom del planeta al segon. Utilitzava, com de costum, el nom sota el qual era conegut el planeta per la fracció més nombrosa dels seus propis habitants.

Va escriure, doncs: La Terra.

-Aquestes criatures noves -va dir després- han establert un rècord. Cap altre grup ha passat tan ràpidament de la intel·ligència a la maduresa. No serà una equivocació, espero.

-De Cap manera, senyor -va respondre el missatger.

-Han arribat al coneixement de l'energia termonuclear, ¿no és cert?

-Sí, Senyor.

-Bé, aquest és el requisit -Naron va deixar anar una rialleta-. Les seves naus sondejarán aviat l'espai i es posaran en contacte amb la Federació.

-En realitat, senyor -va dir el missatger amb renuencia-, els observadors ens comuniquen que encara no han penetrat en l'espai.

Naron es va quedar atònit.

-¿Ni poc ni molt? ¿No tenen tan sols una estació espacial?

-Encara no, senyor.

-Però, Si posseeixen l'energia termonuclear, on realitzen les proves i les explosions?

-En El seu propi planeta, senyor.

Naron es va aixecar en els seus sis metres d'alçada i va tronar:

-En el seu propi planeta?

-Si, Senyor.

Amb gest pausat, Naron va treure la ploma i va tatxar amb una ratlla l'última anotació en el llibre petit. Era un fet sense precedents; però és que Naron era molt savi i capaç de veure l'inevitable, com ningú, a la galàxia.

-¡Ases Estúpids! -va murmurar.

FI

Ases estúpids
[Conte. Text complet.]
Isaac Asimov
Ciudadseva.com