English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

UNA ALTRA MENA DE BESTIAR


Ets intel·ligent, lùcid, honest, responsable, seriós, sense cap afany de manar ni manyuclar? en cas de ser la resposta (encara que falsa) afirmativa, ho sento! no pots dedicar-te a la política municipal ni menys encara a la general; això està reservat a una altra mena de bestiar que tot i ser inclasificable per la varietat folclòrica, està abastament definit i classificat. I ara, amb les properes municipals aquest bestiar ha ampliat el corral, però no us feu il·lusions, els nous mamabandùrries són calques dels vells, nomès és questió de temps i tocar poder per què siguin corruptes. 
La democracia té aquesta perversa facilitat de corrompre als adults, de la mateixa manera que l'educació de pares i mestres corromp als menors per adequar-los a ells i als polítics que els malgovernen quan siguin grans, llàstima que la majoria no creixin i siguin capaços d'arribar a adults intel·ligents, honestos, responsables i seriosos.... Si ho fan, com a molt, creixen com Creix.

Seria bo de no oblidar que la suposada regeneració política italiana, amb Mani Pulite, l'olivo. etc, va acabar amb Berlusconi de President del Govern i una preocupant dispersió del vot.

GILISELFIE



Ja ha començat l'esperada, l'anhelada campanya per les municipals, la gent ja frissava, neguitejava ansiosa sense ansiolítics, però per fi, ja la tenim aquí. L'alcaldable per CIu a BCN l'encara alcalde ja s'ha fet el 'giliselfie' de rigor amb una vara que no és la municipal, donant el tret de sortida.  A partir d'aqui, començaràn uns dies frenètics de campanya fins arribar al 24 de maig en que o molt m'equivoco o el panorama municipal cambiarà de colors i molt.
Al 'giliselfie' dels de CIu, en comptes de dir 'Lluís' o 'Patata' com sol fer-se, han dit: per la carretera de Terrassa passa un carro carregat de rocs, i el carreter diu 'arri burru', Doncs au, arriant que és gerundi.

Per cert, l'encara President de la Generalitat de Catalunya, el relativament honorable Artur Mas, ha sentenciat: "Per un Govern que no té les coses fàcils, tenir l'alcalde de Barcelona al costat és no només una necessitat, sinó un luxe molt gran que no ens podem deixar perdre." Més clar, l'aigua. Si el barceloní catalanista vol que el procés continuï endavant, cal que voti Trias. Doncs mira per on, em sembla que el Sr. Mas i el Govern estàn a tres setmanes de deixar de tenir l'alcalde al seu costat, o sia que la insinuació de Mas, no 'ha colau'.

El que no se si han entès uns i altres és que aquest 24 de maig la pregunta  és qui vols que sigui l'alcalde del teu poble, o de la teva ciutat, no el color del partit polític, que això és per més endavant, i molt em temo que uns i altres ho ignoren.

LA DECISIÓ DEL XIMPANZÉ


El ximpanzé que es va escapar aquest dilluns d'un zoològic de Mallorca ha estat trobat mort avui a la depuradora de la localitat de Sant Llorenç des Cardassar. La femella que vivia amb ell i que també va fugir va morir el mateix dia 4, després de ser tirotejada per la Guàrdia Civil.

Diverses associacions ecologistes i de protecció d'animals han denunciat els fets i demanen el tancament del Safari Zoo de Sa Coma. Antoni Muñoz, de l'organització GOB, ha assegurat a TV3 que les instal·lacions no compleixen les condicions sanitàries ni de seguretat necessàries -els ximpanzés van trencar la gàbia-. Per la seva banda, la Guàrdia Civil ha afirmat que la seva prioritat va ser en tot moment la seguretat ciutadana i que els animals eren "agressius" i "perillosos", encara que els "perillosos i agressius" han acabat sent els de la Guàrdia Civil que, innecessàriament varen matar la femella.

Mai sabrem si ha estat així, però n'hi ha que diuen que la parella havia planejat la fuga per a poder viure junts en llibertat, i que el mascle en ser assassinada la seva femella, desesperat, s'ha suïcidat. En cas d'haver estat així, mai hauria estat tan considerat un suïcidi, atès demostraria la capacitat del ximpanzé per fer quelcom que semblava reservat només als homínids, suïcidar-se, decidir lliurement llevar-se la vida, encara que el ximpanzé el que no sabia és Casona va prohibir suïcidar-se en primavera, encara que sigui per amor, o de tristesa per la pèrdua de la parella.

CIUTADANS EN BLANC



Parlant aquests últims dies sobre si votar, a qui, i la baixa participació, he rercordat aqiuest escrit de fa quatre anys sobre una nova opció de vot: Ciutadans en blanc.

"Ciutadans en Blanc s'autodefineix com un moviment ciutadà espanyol que es presenta a les eleccions polítiques espanyoles, i persegueix que els vots en blanc en aquestes eleccions siguin computats de manera que si arriben els suficients per obtenir un escó al Congrés dels Diputats i en els respectius autonòmics, aquest quedi buit.
Per aconseguir-ho han format un partit polític amb el mateix nom. L'únic objectiu del partit és aconseguir que el vot en blanc sigui computable, i excepte per aprovar la llei que ho faci, els representants del partit haurien de deixar buits els escons que poguessin aconseguir i retornaran els seus sous, havent de comprometre a això per escrit per poder formar part de les llistes.
A dia d'avui si s'emet un vot en blanc actualment no computarà a l'hora de repartir els escons del Congrés, cosa que es pretén que sí que passi amb els vots a favor de Ciutadans en Blanc.

De moment, a les darreres eleccions municipals, han  aconseguit arrabassar a 4 polítics municipals els seus escons. Per primera vegada en la història el vot en blanc tindrà representació, que suposa un abans i un després per al moviment de Ciutadans en Blanc. De seguir en aquesta postura i agmentar-la seria una manera de fer veure als polítics els descontentament del sistema electoral de llistes tancades i potser si el movimentaonseguis crèixer i erl Parlament s'anès omplint de sillons buits, s'ho repensarian i d'una vegada començarien a fer-nos cas."

Aquests són els escons que han arrabassat a les passades eleccions

1 escó a María de Palautordera
1 escó a Gironella.
2 escons a Foixa:

La página web de Ciudadanos en blanco la trobareu aquí

PASSEJAR LA PERDIU


Companys i companyes, 'miembros y miembras' que us passeu per aquest humil, modest i senzill bloc. En més d'una ocasió haureu escoltat o fins i tot emprat l'expressió: marejar la perdiu, molt nostrada per cert. Però aquesta tarda, aprofitant que tenia al quasi centenari fent la migdiada, he sortit amb la bicicleta i m'he trobat a aquest senyor de la foto que duia a passejar en Pitu. Fins aquí molt bé, hi ha molta gent fins i tot encara que no sigui al parc de la Clota a Can Puiggener, que duu a la seva mascota a passejar, si no fos..... que en Pitu és una perdiu.
Quan me'ls he vist venir passejant a tots dos, m'he dit a mi mateix, o sia a jo, o a hom, No pot ser: és un avió?, és Superman?, no! és una perdiu, només li faltaba dur la vanguardia sota el braç com a l'acudit de l'Eugenio.



L'home m'ha explicat que el Pitu li varen donar els seus nebots i que ara té deu mesos i que cada dia per la tarda el porta a passejar, no al seu costat, però si sempre a la vora seu sense escaparse. A casa diu que sempre el té solt que no s'escapa. En Pitu s'ha encapritxat dels cordons de les meves bambes, però ja podeu veure que no és fa gens l'estrany.


Una mica mes amunt, ja a les rodalies de Can Puiggener, el mestre Duquende, feia volar aquest estel que semblava un ocell, o sia el més semblant a un avió, per cert que feia volar l'estel amb una canya de pescar deixant anar el fil (em sembla es diu sedal, almenys en castellà). A Duquende no l'he volgut retratar, no duia el barret que ultimament l'acompanya i sense ell no és el mateix, però si us abelleix el podeu escoltar. 

Hi ha coses que només poden passar a Can Puiggener.

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ