English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

LA NENA NUA DEL MIG


Aquesta fotografia amb la que m'he retrobat avui, ensenya amb tota la seva cruesa l'horror dels nens vietnamites als qui els Americans varen anar a ajudar. O potser són danys col·laterals?. Kim Phuc, la nena nua del mig va sobreviure i ho ha pogut explicar. Però i tants i tants d'altres innocents?

El 8 de juny de 1972, un avió de Vietnam del Sud va bombardejar amb napalm la població de Trang Bang. Allí es trobava Kim Phuc amb la seva família. La nena de nou anys va córrer fora de la població, llevant-la seva roba en flames, va ser després d'aquest moment, que el fotògraf Nic Ut va registrar la famosa imatge. Després, Nic Ut la duria a l'hospital. Va romandre allí durant 14 mesos, i va ser sotmesa a 17 operacions d'empelts de pell. Qualsevol que vegi aquesta fotografia pot veure la profunditat del sofriment, la desesperança, el dolor humà de la guerra, especialment per als nens. Avui dia Pham Thi Kim Phuc, la nena de la fotografia està casada i amb 2 fills i resideix a Canada. Presideix la 'Fundació Kim Phuc', dedicada a ajudar els nens víctimes de la guerra i és ambaixadora per la UNESCO. Hi ha coses que no hauriem d'oblidar.

NO SOM UNA NACIÓ, SOM UNA SUBVENCIÓ


¿...Quants diners ha costat a la Generalitat subvencionar Eliseu Climent perquè defensi aferrissadament el català i TV3?. Entenc d'on ve la informació, però és que no és l'unic mitjà que ho exposa i aquestes xifres mai han estat desmentides per Climent...

EL TURISTA ACCIDENTAL


El President de la Generalitat, el Sr. Artur Mas va anar ahir a Madrid a veure al Rei Joan Carles I (o a Juanjo Puigcorbé, que mai se sap qui és qui). Ho va fer en avió i en clase turista, suposo per demostrar que aquí no es malbaraten els diners, ara que segons Madrid tota la culpa de l'excés de despessa del País és de les autonomíes, sobretot la catalana. Sincerament em sembla una acció de cara a la galeria. La Primera autoritat del país, que és Estat, no pot anar en clase turista. Ja que no tenim un Air Force 1, o ni tan sols una simple avioneta Cesna, ha d'anar a Madrid en primera clase. Una cosa és el gest i l'altra el gest innecessari, i no és per aquí que es gasten diners en despesses a la Generalitat. O així m'ho sembla a mi. 

'VENTE A ALEMANIA PEPE'


"Francisco. 71 años. Marchó a Alemania en 1964, se casó, tuvo dos hijos y allí se ha jubilado. Carlos. 27 años. Licenciado en Administración y Gestión de Empresas. Lleva diez meses en el paro. Acaba de solicitar en la Embajada germana uno de los empleos que ofrecerá Angela Merkel. Si todo va bien, Carlos pronto marchará a Alemania. A seguir los pasos de Francisco. Ayer y hoy de la emigración española, guardada en el cajón del olvido durante tantos años y rescatada ahora que España bate cada trimestre todas las plusmarcas mundiales de desempleo. ABC"

Roda el món i torna al Born. Ja som on érem als seixanta, enviant mà d'obra, en aquest cas qualificada a l'Alemanya de la senyora Àngela Merkel. A aquesta Alemanya necessiten molta mà d'obra qualificada, no paletes sense ofici ni benefici abandonats pel totxo amb boina i maleta de cartró lligada amb un cordill. No rieu que encara n'hi han d'aquests Allfredo's Landa's.


I aqui, que el fet d'haver estudiat una carrera no es cap garantia de trobar feina en alló que has estudiat i com a premi de consolació a tot aquest esforç pots acabar fent de menys que mileurista amb un contracte a precari, allí es recompensa amb un lloc de treball molt més ben pagat que aquí. Potser perqué allí tenen un  Govern útil que va per feina, no com els inùtils xitxarel·los de Madrid o els demagogs del Pati dels tarongers. I així ens va. ¡Que inventen ellos deia Unamuno!. 

Burru! l'Unamuno aquest....Perdoneu, pero algú ho havia de dir!.


ah! la pàgina web de l'ambaixada alemanya a Madrid per si us interessa.

SGAE - LA MÁQUINA D'ESPOLIAR

Deu fer un parell d'anys que vaig signar en contra de la llei del cànon digital que va entrar en vigor a partir de l’ù de gener de 2009. El canon digital, dit curt i ras, és una imposició intolerable a mitges entre l’Estat i la SGAE. I no ho dic pel fet que no m’entretinc a baixar-me res per Emule ni a comprar CD’s pirates. En primer lloc, tant en un cas com en l’altre hauria d’haver-hi un tipus de música que no pugués trobar en altres canals i no és el cas. De la mateixa manera que el pa el compro al forner i el tortell a la pastisseria, la música la compro a una tenda de discs i com ja no n'hi ha a Sabadell, a "el Corte Inglés".

Jo, no tinc perquè pagar ni un cèntim d’euro al Sr. Bisbal, Estopa o al Sr. Melendi per les seves cançons. Que facin concerts en directe o en el cas d’en Melendi dalt d’un avió, però del meu erari no tinc de donar-les-hi res. Si la gent s’ho baixa d’Internet, que busquin la manera de evitar-ho, i els que venen Cd’s pirates, que els agafi la policia o els Mossos d’esquadra, ben prou que estàn a la vista. Aquesta normativa ofèn a més a més perquè criminalitza a qualsevol consumidor, titllant-lo poc menys que d’estafador. 

I és que a més a més, no ho entenc, si jo registro una patent als vint anys venç i ja no és meva, passa a ser de domini públic, i en canvi uns paios com U2 treuen un disc l'any 1987 "Joshua Tree", de fet l'ùnic disc interessant de la seva carrera, la resta ha estat una iteració iterada cada vegada a pitjor i vint-i cinc anys anys més tard encara cobren drets d'autor i viuen d'aquestes rendes i de les fantasmades del seu líder.

Voldria afegir una última visió del tema. No se ara, però a finals del 70's quan anava amb el Conjunt dels Wattusi, interpretavem peces dels Beatles, Stones, Shadows i en acabar els de l'SGAE ens donaven la fulla ja omplerta amb les cançons que se suposava haviem tocat i ves per on, no eren ni Beatles, ni Stones, ni Shadows, interpretavem cançons de Quintero León i Quiroga, Augusto Algueró i altres per l'estil. Ah! i si no signaves la fulla tenies problemes per tornar a actuar en aquell poble. Vol dir que la trofaldineria els hi ve de lluny a l'SGAE abans de caure en mans d'en Teddy Bautista i la patuleia de rapinyaires que l'envolta.

De fet ni he comprat ni penso comprar res que porti gravat aquest impost, i aixó és el que hauríem de fer tots, un boicot seriós a aquests productes augmentats de preu perquè els Srs de la SGAE visquin com sàtrapes al seu nou i flamant edifici. Una cosa es regular els drets d'autor i anar en contre de la pirateria que s'havia de regular, i l'altre és que els pirates siguin els de l'SGAE i nosaltres els ciutadans els assaltats. S'hauria de fer quelcom seriós contra aquesta xacra vampírica que ens treu el suc i el bruc amb total impunitat i connivència amb l'Estat, i a sobre s'en foten de nosaltres.  I a més a més la Senyora Gonzalez Sinde que imposa amb la connivència (de qui sinó) CIu la seva controvertida llei, un altre atracament a ma desarmada. I aqui ens ho mirem impàvids sense dir res, ni cremar res. Potser ja seria hora.

EL VELL SORRUT ES FA TRAMPES AL SOLITARI



Ves per on, l'expresident Pujol a les seves vellesses i expresidencies se'ns ha tornat independentista, i si algú es pensa que desvarieja o l'ha afectat la medicació que es deu prendre, com alguns mitjans de Madrit  han insinuat, fins i tot aquest ens estrany dit lo Duran i Lleida, que en el fons es voldria cognomar Duran i Lérida ha fet el mateix, va molt errat. Té el cap clar l'expresident Pujol, més que el número dos de Convergència i secretari General que es un florero esperpèntic. 

De fet, Pujol sempre ha sabut que l''ùnica sortida possible del jou Espanyol era l'Independència, però ens ha negat el pa i la sal durant els 23 anys del seu regnat, més set de propina, i amb la cosa aquesta del peix al cove, el pactis-me, els ens hem d'explicar, ha anat marejant la perdiu amb "l'ara no toca". Vol dir que en 30 anys l'expresident Jordi Pujol i Soley ens ha fet perdre el temps. I no si val, ara a les acaballes, quan no té cap responsabilitat política ens vingui a dir que ara si toca "la independencia" Massa tard President, i vosté és massa savi per fer-se trampes al solitari; massa tard, ara si que no toca, almenys si aquesta independència l'ha d'encapçalar vosté o algún dels seus acol·lits que es passen el dia somiquejant i queixant-se de tot sense fer res, i porten ja més de 30 dies. 
Aixó del temps perdut ja ho va voler recuperar Proust, i va acabant quedant-se amb una magdalena.

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ