Heus ací un llibre, dos en realitat, per llegir a estones: EL PRINCIPI DE DILBERT. El terme va ser encunyat per Scott Adams, creador de la tira còmica Dilbert. Adams va explicar el principi en un article del Wall Street Journal l'any 1996. Adams va ampliar llavors el seu estudi del principi de Dilbert en un llibre satíric edital el mateix any i amb el mateix títol, que és lectura obligatòria o recomanada en alguns cursos de gestió empresarial, de fet el llibre en part li varen fer empleats que explicaven els seus casos, alguns realment frikis a les empreses on treballaven.
El principi de Dilbert és una variació del principi de Peter, que tracta sobre la pràctica de les organitzacions jeràrquiques d'usar els ascensos com a forma de recompensar als empleats que demostren ser competents en els seus llocs actuals, afirmant que, a causa de aquesta pràctica, un empleat competent acabarà sent ascendit a un lloc en el qual serà incompetent, i on romandrà.
El principi de Dilbert, d'altra forma, indica que els empleats incompetents són ascendits intencionadament per a evitar que produeixin danys (com reduir la qualitat del producte, ofendre als clients, als empleats, etcètera). El Principi de Dilbert utilitza la idea que en determinades situacions, els llocs superiors d'una organització poden tenir molt poca rellevància en la producció actual i que la majoria del treball productiu i real en una companyia es fa per persones de la part baixa de l'escala de poder. És també possible veure ambdós principis simultàniament en una mateixa organització.
Una de les històries que s'expliquen en el llibre, és la d'una empresa que tenia una màquina ja acabada de dissenyar molt sofisticada, i com feia molt de temps hi treballaven i al departament de disseny s'havien produit canvis, ningú en tota l'Empresa sabia per a que servia la màquina en qüestió. O una altra Empresa que tenia un departament de Màrqueting molt ben valorat per direcció per les seves campanyes, però l’Empresa que era de informàtica cada vegada venia menys i no sabien perquè. Finalment un consultor extern els hi va aclarir els seus dubtes: Els de màrqueting presentaven uns catàlegs publicitaris – la base de la seva venda – En aquests catàlegs es parlava de l’ordinador XZM324 (per exemple) explicant totes les seves prestacions i virtuts, però al final de la presentació s’avisava que en breu es llençaria al mercat un nou producte l’XZM325 molt més complert, ràpid i econòmic, hi és clar, la gent que es llegia el fulletó s’esperava a que sortís l’XZM325, que a la seva vegada el fulletó avisava que l’XZM326 que sortiria més endavant, encara tenia més prestacions, etc, etc.
-
O una altra, que amb l'interruptor encés tenia un pilot en verd, i apagat estava en off o sia apagat, doncs hi varen afegir un pilot d'un altre color (suposo vermell) perqué se sabés segur que estava apagat.
O exemples com aquest: Aquesta és una història sobre quatre persones que es deien Tots, Algú, Qualsevol i Ningú. Hi va haver una feina important per fer i tot el món estava segur que Algú ho faria. Ningú podria haver-ho fet, però Ningú ho va fer. Algú es va enfadar al respecte, perquè era el treball de tots. Tots pensaven: Qualsevol pot fer-ho, però Ningú es va adonar que tots no ho faria. Va concloure que tots varen culpar Algú quan Ningú va fer el que Qualsevol podia haver fet!
-
Paràgraf 5.5.1 of ISO 9001:2000 Apartat 5.5.1 de la norma ISO 9001:2000 exigeix "que les responsabilitats i les autoritats estan definides i comunicades dins de l'organització" per evitar que això torni a passar mai. A propòsit de la ISO 9001 diu Dilbert en el seu principi que aquest (9001) és el número de cervesses Heineken que es varen beure els qui varen tenir la brillant idea una tarda nit a Brussel·les.
-
Com aquestes, a banda de les seves tires còmiques en trobareu moltes, val doncs la pena que us compreu el llibre, aixó sí no us l'endueu a la feina i de fer-ho, millor no us el vegi el vostre cap. No crec li fes massa gràcia.
.png "English"){kind=small}
