English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

REFLECTIR LES MANCANCES


Deia Genaro Talens que la poesia servia per informar de les nostres negligències. I deia Czeslaw Milosz que en l’essència de la poesia hi ha quelcom d'indecent: desperta en nosaltres coses que no sospitàvem tenir. És el que té la poesia que reflecteix totes les nostres mancances d'una manera breu. Vegeu sinó aquest dur i curt poema d'en Joan Oliver ' Pere Quart'

ABRAHAM
Déu li ordena que elimini
el fill d'una coltellada.
Els caps dels camps d'extermini
eren també gent manada.

Quatre mil mots. Pere Quart.

sbd - 16.03.19

NO VIOLARÀS A LES LLETGES


Hi ha notícies que sorprenen i indignen. i que un necessita llegir-més d'una vegada per assegurar-se que són certes. Aquest el el cas de la notícia del digital público on el titular deia "Apunyala 24 vegades la seva dona i rebaixen la seva pena a la meitat perquè la víctima tenia un amant".
La sentència és absurda i està tan allunyada de la justícia com Silvia Capanini, la jutgessa que l'ha dictada, del seny, d'un mínim de decència. Senzillament, no mereix cap respecte. Al·legar que el fet que la dona tingués un amant va provocar "una barreja d'ira i desesperació, profunda decepció i ressentiment" al marit, el que el va portar a cosir-la a punyalades és una autèntica barbaritat i obre un perillós precedent
No hi ha amant ni sentència que justifiqui un assassinat. Mai, ni tan sols que serveixi com a atenuant. Tan bàsics som els homes que som incapaços de contenir emocions fins al punt que aquestes ens porten a matar (i una jutgessa a disculpar el crim parcialment)? Segons la magistrada italiana i els que pensen com ella, sí, som així de bàsics, tant com que davant d'una dona escotada o en minifaldilla som incapaços de no deixar anar algun improperi ... i la culpa no és nostra, sinó d'ella que vesteix com vesteix.
No és l'únic cas d'estranya aplicació de la justícia, també a Itàlia, en aquest cas un jutge ha rebaixat la condemna a dos violadors d'una noia de 22 anys, per què.... la dona violada era molt lletja i masculina
La sentència de Capanini criminalitza la víctima, la dona assassinada, com si tenir un amant fos un crim, com si tal acte justifiqués parcialment 24 punyalades. I el cas del tribunal d'apel·lació d'Ancona, integrat per tres jutgesses, que va absoldre als suposatys abusadors fent seus els arguments d'aquests. És a dir, que la noia tenia un aspecte molt masculí, era lletja i que no els agradava per a res, fins al punt que el presumpte autor de la violació la tenia registrada en el seu telèfon amb el nom de "víking", és delirant.
Es pregunta la gent sovint: qui jutja als jutges, ningú pel que es veu, però decisions com les dues que he explicat fan creure molt poc en l'equitat i exemplaritat de la justícia.

UNA PRESÓ SENSE SORTIDA


Un filòsof mira el que se'n diu una posició en el món, com els tàrtars miren les ciutats, és a dir, com una presó: és un cercle en el qual les idees es comprimeixen, es concentren, traient l'ànima i a la intel·ligència la seva extensió i el seu desenvolupament. Un home que ocupa una gran posició en el món té una presó més gran i més adornada, el que no té més que una petita posició està en un calabós, l'home sense posició és l'únic home lliure, sempre que tingui un benestar, almenys que no tingui cap necessitat dels homes. 
S'és més feliç en la solitud que al món. ¿No vindrà això donar perquè, en la solitud, pensa un en les coses, i al món es veu forçat a pensar en els homes? 
De fet, quan es considera que el producte del treball i de la intel·ligència de trenta o quaranta segles ha servit per lliurar tres-cents milions d'homes repartits sobre el planeta a una trentena de dèspotes, majoritàriament ignorants i imbècils, cadascun d'ells governat per tres o quatre pervertits, algunes vegades estúpids, què pensar de la humanitat, i què esperar d'ella per al futur? 

Sebastián Nicolás Roch (Chamfort)

AVUI ÉS FESTA


Sant Josep era caçador, segons una antiga cançoneta de la meva infantesa, una lletra un xic surrealista, de monges tirant, o menjant una taronja - segons la versió -, Sant Martí que debia ser polític atès tocaba el violí, etc. Per la cançó he recordat que abans, o sia antes, per Sant Josep era festa. Pels de la ESO Sant Josep fou el pare de la primera fecundació in vitro o ventre de lloguer per part de María la seva dona, mare i verge. Amén, tapat el cul amb ciment o amb un totxo ben calent que es deia antes.

“Avui és festa, Sant Josep la fa
agafa l’escopeta i se’n va a caçar,
tira un tiro, mata un pardal  vestit de general.
Passa Santa Anna, tocant la campana
passa Sant Martí, tocant el violí
passa una monja i li tira una taronja
passa un capellà i li tira un tros de pa”

aquí en podreu trobar més com en pinxo li diu al panxo..., però n'hi ha una que no coneixia, que m'ha sobtat per la seva duresa:

La Catarineta:

A la plaça fan sardanes, 
mare, deixeu-m’hi anar,
jo, com soc tan boniqueta,
balladors no em faltarà.
No hi vagis, Catarineta,
que el teu pare està a punt d’arribar,  
Tant si arriba com no arriba,
jo a la plaça vull anar.
Al cap d’una hora que hi era, 
son pare ja va arribar,
On és la Catarineta,
on és, que no fa el sopar?
A la plaça n’és, que ballen;
se n’hi ha volgut anar.
Ja n’agafa una buscalla,
i un bastó a l’altra mà.
Passa, passa, Catarina,
passa, passa, a fer el sopar.
La primera garrotada
un braç ja li va fer sagnar, 
la segona garrotada
l’altre braç li va trencar, 
la tercera garrotada
morta ja la va deixar. (ja la porten a enterrar)
Sota l’olivera, oliva,
sota l’olivera està.
La mare se’n va a la cuina,
rebentant-se de plorar.
Tant si plores com si no plores
la teva filla morta està.
El dia del seu enterro
dos paraules va llençar:
Ai, mares que en teniu filles,
no les deixeu festejar,
que a la pobra Catarineta
la vida li va costar.

I a banda d'aquestes ens queda la meva preferida: la tutureta (vídeo): Amb una versió especial de Santi Arisa i la tribu. També pels de la ESO, Santi Arisa va ser el bateria d'un grup mític català 'Pegasus' i el pare i creador de la Sardanova. Bon diumenge!