Un dels aspectes que sorprén a molts occidentals de l'actual desgràcia del Japó, és l'actitud ordenada, aparentment tranquila i disciplinada dels ciutadans japonesos. Oh! com fan cua sense colar-se ningú als supermercats en comptes d'assaltar-los com han fet a altres llocs. Oh! Com disciplinadament acaten les ordres del Govern disfressats de treballadors (els del Govern) sense protestar. Oh! quins herois els 50 treballadors que hi ha a la Central Nuclear de Fukushima, o alguns japonesos que han decidit quedar-se a viure en la zona contaminada o a punt de contaminar. Oh! els que disciplinadament van cap el sud en tren sense alterar-se. Oh! quina meravella, cuantes criatures disciplinades hi ha al Japó, qui no voldria viure en un món feliç així.
Jo no estic amb Japó, és el seu problema, a banda que Japó no ha estat mai amb mi i per tant estem a la recíproca, i ja n'hi ha prou d'hipocresia, demagogia barata i falsa commiseració. No puc fer res per ajudar-los i les mostres d'ajut teòric no són més que demagògic i ensucrat paper mullat que no duen enlloc, però fan fe fi, que és l'únic que importa a la majoria.
Jo no estic amb Japó, és el seu problema, a banda que Japó no ha estat mai amb mi i per tant estem a la recíproca, i ja n'hi ha prou d'hipocresia, demagogia barata i falsa commiseració. No puc fer res per ajudar-los i les mostres d'ajut teòric no són més que demagògic i ensucrat paper mullat que no duen enlloc, però fan fe fi, que és l'únic que importa a la majoria.
Al Japó tenen un problema molt greu i no és la primera vegada en la seva història que es troben davant d'una situació límit. El resoldràn, i ho faràn en un curt termini de temps. Amb una població totalment disciplinada i mesella tot és possible. Quan de mal va fer Confuci. Oi Orwell?
.png "English"){kind=small}
8 Comentaris
Ho sento, però aquest cop no estic d'acord amb tu.
ResponEliminaM'agrada la gent políticament incorrecte :)
ResponEliminaSense ser tant radical com tu, també tinc els meus dubtes respecte de les bondats de l'anulació de l'individu en bé de la comunitat. Perquè resulta que les comunitats s'identifiquen en front d'altres comunitats, i en aquest individu que ho dona tot per la comunitat hi ha la llavor dels kamikazes.
Son bens d'un ramat Salvador, no persones.
ResponEliminaBrian, jo no sóc radical, el que no sóc és babau i si molt realista. I aquesta societat nipona no m'interessa en absolut. No se si has vist Lost in Traslation de Sofia Coppola. Tokio és una ciutat paorosament solitària, plene d'essers que deambulen amunt i avall cpm zombies. Ja hi arrivarem, estem en el camí
ResponEliminaAi, Puigcarbó, Puigcarbó...aquest cop no puc estar totalment d'acord amb tu. Entenc que vulguis posar el dit a la llaga, posar en evidència la hipocresia de tot plegat.
ResponEliminaMés enllà de les virtuts o defectes de la cultura nipona, més enllà del seu govern, de les idees i del seu món, no sempre fàcil d'entendre des del nostre món occidental...hi ha fets que superen les ideologies i els costums i virtuts d'un poble; més enllà que es pugui tenir simpatia o no pel poble nipó; crec que el tema de fons no és estar en contra o favor del Japó...diuen que el dolor agermana les persones. Aquest cop a passat al Japó, però més enllà de si hagués passat al poble belga, àrab, africà o vietnamita; no sé tu, però jo almenys el primer que se'm va passar pel cop, és pensar: què fort! Pobre gent,quina putada!
M'agrada la gent que es políticament incorrecte però, com el Brian, no sóc tan radical i vull pensar que com totes les societats tenen els valors, virtuts,mesquineses i defectes i que des del nostre món Occidental potser ens costa entendre el seu món, però per entendre'l potser cal entendre la seva cultura mil·lenària. L'actitut dels japonesos d'aquests dies és fruit de l'educació i els valors rebuts. Precisament al meu blog he penjat uns quants proverbis japonesos, que m'he quedat de pedra, que parlen d'esforç, superació, sacrifici i tot plegat. Suposo que rellegint aquests proverbis puc entendre millor el perquè actuen com actuen els habitants del Japó. Confuci ha fet molt de mal? No ho sé...però l'únic que sé que no és ni millor ni pitjor, simplement, com deia algú,molt diferent. I estic segur, que més enllà de les simpaties o antipaties que em pugui general el poble japonès, estic segur que més ràpid del que creiem se'n sortiran.
Tengo delante de mi, una película que ya le he visionado dos veces. "Los hombres detrás del sol". Es japonesa. Histórica. Y se la recomiendo a los crios (21/22 años) de la F de Pedagogía. Bájesela por la Mula y, procure no haber comido ántes. Le habla de la guerra de Manchuria del 1932 y del batallón 731. Experto en vivisecciones...No le digo más...Tampoco son santo de mí devoción...
ResponEliminaHwe vist els proverbis Miquel i els Haikus. Es una altra manera d'entendre la vida que no comparteixo, no exempta en el cas de la majoria de proverbis d'una gran dosi de cinisme. I clar que em sap greu i em dol el que ha passat al Japó, co0m el que està passant a Libia i arreu del món, però el que no puc és patir per tots, la meva capacitat de patiment la faig selectiva i de fet el títol JO NO ESTUC AMB EL JAPÓ no és més que una crítica als qui s'apunten de seguida que hi ha una catàstrofe, al bonisme misericordwe tant cristià.
ResponEliminaJo no estic amb el Japó vol dir que no ésel meu problema ni puc fer res per solucionar-lo o ajudar a aquella pobra gent, de la mateixa manera que si9 ens passes aquñi ells no podrien fer res per nosaltres. Enmig, tenim l'obscenitat Europea que a hores d'ara enmcara s'està rumiant si ataca o no Gaddafi mente aquest massacra als rebels. N'anem sobrats d'obscenitat i bona fé mal entesa Gabriel.
No em sona la Peli Miquel, pero ja veig deque va, topt i que al 1932 els diasbarats eren com ara freqüents.
ResponElimina