Haurien d'anar més en compte a l'hora d'escollir el català de l'any, ho dic per l'ùltim, en aquest cas última, Sor Lucia Caram, ja vaig dir en el seu moment que havien escollit a sor Citröen, i crec no anava errat; Sor Lucia es despenja avui en un artícle a el Periodico començant per aquesta bestiesa:
Diu el llibre dels fets dels apòstols que un dia l'apòstol Pere i Joan entraven al temple. Allà a la porta hi havia un home invàlid de naixement demanant almoina. Ells s'hi van acostar i li van dir: “No tinc ni or ni plata, però en nom de Jesús, et dic, aixeca't i camina”.
I acaba aqui sor Lucía sense explicar la continuación de la faula:
... evidentment, l'home, com és invàlid, ni s'aixeca ni camina, i es recorda de tota la familia de Pere i Joan per vacilons i falta de respecte cap els invàlids.
Aquesta faula ridicula i absurda l'empra sor Lucia per justificar el fet d'haver-se posat en política, però clar, com ja comença malament, no val la pena seguir llegint per saber de que es justifica, possiblement per que no calia, em sona a alló de 'excusatio non petita, acusatio manifesta'. Caram amb sor Caram!
.png "English"){kind=small}
12 Comentaris
Bueno, bueno, bueno...Las órdenes, todas las órdenes deben obediencia a Roma (pobreza, castidad, OBEDIENCIA). Después, cada órden tiene órdenes internas que acatar y por la cual la persona se declina hacia una u otra órden. Así, las dominicas de Sant Domingo de Guzmán 1206 (metafísico por cierto), nos dice que se han de dedicar enteramente a la oración y la penitencia y la CONTEMPLACIóN.
ResponEliminaPero internamente aceptan al entrar y se compromenten bajo expulsión a respetar las siguientes :
No hablar, más que con Dios o de Dios.
Su voluntad sería la voluntad de Dios.
Su porte sería sencillo y de comportamiento humilde.
Aplicar el estudio a sus vidas. Ocupar el día en leer o meditar.
No dejar que su tiempo se pierda en asuntos vanos.
Que sea la fe el faro de sus corazones.
Estar al servicio del Papa.
Como verás, esta monja no respeta lo que ella misma adoptó (NI UNA SÓLA de las reglas internas) como comportamiento de vida. Se ha salido de su mundo y ha penetrado en la antítesis de lo que es su vocación, con lo que se ha convertido, aquí Sto Domingo, en IMMUNDUS. O sea, hace acopio de lo prohibido e incorrecto.
Creo que está todo dicho y que no hace falta argumentar nada más.
Salut
....i menys mal que és del Barça. El que no pot ser és que escrigui bestieses com aquesta de l'invàlid i els apostols que li diuen que s'aixequi. Oi que es va fer monja, doncs a apetxugar amb la seva creu i cadascú a casa seva, i els sermons a la seva esglesia.
ResponEliminaNo entenc que es doni tanta audiència a les monges mediàtiques, encara mes si van vestides, més o menys, de monges. Als capellans els diuen de tot i les monges fan gràcia, o tempora o mores.
ResponEliminaDe tota manera quan a algú el comencen a treure massa per la tele, periodistes inclosos, ja l'hem espifiat.
ResponEliminahi estic d'acord, Júlia, recorda que el capella mes mediàtic fou el padre Apel·les, la diferència entre les dues monges és que mente Lucia Caram és inofensiva, una mica com jo li dic sor citröen, la Forcades és ambició pura i dura, el que la fa més perillosa. Forcades, Forcadell, sinónim d'ambició desmesurada de poder, i això no sol ser bo.
ResponEliminaCoincidí en el tercer curso , en la facultad de Teología con el "padre " Apel les. Me refiero a la de Barcelona, no la de Sant Cugat, la que hoy se llama de Ciencias Religiosas.
ResponEliminaUn maestro, el profesor Josep María Vía Taltavull, ya le ponía las peras al cuarto. Este era un mediático y un provocador.
Coincidió incluso casi a la llegada a las manos con un carmelita de la Santa Faz, de Sevilla, hoy olvidados... Y concidió con un cartujo descalzo ( aquello llamaba la atención por su indumentaria) con el que no pudo trabar follón porque el cartujo pasaba de él.
Este, el Apel les, era un provocador y no estaba por aprender, sino por sacarse el título.
De la Lucia y de la Forcades no se nada, salvo lo que a cada órden le pertanya...Me confunden.
Un abrazo
Sí,jo la veig més innocentona també, i, a més, de fet ha treballat amb la gent de forma directa, la Forcades és que no la capto encara, se li veu massa el llautó...
ResponEliminaMiquel: hi ha gent a qui la notorietat els hi fa molt de mal, els cinc minuts de gloria dels que parlava andy Warhol. El pare APEL·LES i Belen Esteban ve a ser el mateix i ambdos acabaran malament. L'obli mediàtic costa molt de païr.
ResponEliminacau bé la Caram, JÚLIA, crec que és argentina, això explicaria moltes coses de com és, ara, la Forcades és una altra història, i no m'agrada gens ni el personatge ni el seu guió, diguessim que Forcadelleja.
ResponEliminaMaraca Caram
ResponEliminaQue manía tienen los religiosos de "vida contemplativa" de dedicarse a lo que no les incumbe. Cuando política y religión se juntan, es peligroso para la gente.
ResponEliminaUn saludo Francesc
la vida contemplativa debe ser muy aburrida y necesitan distraerse, supongo que es por eso.
ResponElimina