Una setmana després, Pedro Sánchez segueix a la presidència del Govern. No cal tornar a detallar els esdeveniments del cap de setmana passat, ja que han estat objecte d'un intens seguiment informatiu. Els cinc dies d'abril deixaran empremta a la política espanyola i és molt possible que aquesta empremta es vagi modificant amb el pas del temps.
Sánchez ha estat molt astut, sosté força gent, inclosos alguns dels seus adversaris més acèrrims. Sánchez ha estat maquiavèl·lic, afegeixen alguns. Discrepo d'aquesta darrera apreciació. Crec que el president del Govern no ha estat maquiavèl·lic, encara que fos aquesta la seva intenció. A Espanya tendim a confondre maquiavel·lisme amb astúcia. A la mentalitat espanyola, el maquiavel·lisme seria l'estadi superior de l'astúcia i la murrieria. A Itàlia, ser qualificat de maquiavèl·lic és considerat un honor, ja que Nicolau Maquiavel és un personatge central de la seva història i de la seva cultura política, Maquiavel, personatge del Cinquecento, és considerat com el primer precursor de la unitat nacional italiana, unitat que no es materialitzaria fins a la segona meitat del segle XIX. L'influent pensador marxista italià Antonio Gramsci va dedicar a la figura de Maquiavel un dels seus quaderns escrits a la presó. Maquiavel també ha estat molt estudiat al món intel·lectual anglosaxó que veu al tractat El Príncep un dels fonaments del pensament polític modern.
Sánchez no ha estat maquiavèl·lic perquè no podia complir el que amenaçava. Quan es va adonar que podia obrir una crisi descomunal al PSOE va decidir fer marxa enrere. Algunes maniobres internes ja s'havien engegat i aviat seran conegudes. Algunes han començat a ser explicades.
Com comentava al seu videoblog de la setmana passada Enric Juliana, Sánchez ja se n'ha anat, encara que es quedi”. Set dies després, un cop conegut el desenllaç del període de reflexió que es va imposar el president del Govern. Sánchez se'n va anar durant cinc dies, tancat a palau, sense comunicar-se amb cap dels seus ministres, ni amb el seu gabinet, i l'estabilitat i la solidesa del seu retorn depenen ara del resultat de les pròximes eleccions a Catalunya i de les europees del juny. Pot sortir reforçat o molt debilitat de les dues cites. Ell mateix ha col·locat l'accent. Els intents de dimissió mai no són gratuïts.
El sr Juliana es uno de los pensadores más lúcidos y bien informados que hay en la actualidad, no debemos olvidar el detalle.
ResponElimina"...Quan es va adonar que podia obrir una crisi descomunal al PSOE va decidir fer marxa enrere...", ¡por supuesto!, ¿por qué esa afirmación?, porque anteriormente se encargó de cercenar todo aquel que le hiciera sombra para sustituirle en un futuro.
Madina en un primer término, sin dejar de lado a la mejor colocada, Susana, o el mismo Iván Redondo, del que nadie se acuerda, podían en un momento dado ser sustitutos, aunque fueran momentáneos. Dejo de lado, aunque no debiera, a Bono, que también es válido, pero este no está defenestrado por sus votos, que no por las ganas del encantado de conocerse.
Cuando digo que Sánchez no representa el Psoe se me deja hasta de hablar, lo digo y lo ratifico, como seguidor votante de Pasqual Maragall, federalista , por cierto, al que tampoco se le quería en exceso en el resto peninsular, seamos sinceros, porque elevó Barcelona a cotas insospechadas, eso si ponerse a nadie en contra, sin necesidad de insultar ni hablar de si mismo continuamente.
Ese señor representó al Psoe hispano porque nadie dudaba que sus éxitos eran éxitos nominales en Madrid y hablaba con la derecha recalcitrante de tú a tú, de tal manera que todos los falangistas, Samaranch en primer término, le tenían un respeto considerable.
En política, lo primero que tiene que ser uno es prudente, y de eso, con lo que hay ahora en el Congreso, andamos escasos.
Salut
Madina, Susana, Redondo, Bono, al màxim que estan capacitats és per a fer de presidents de la seva escala i encara en algun cas, ni això. Maragall tampoc representava al PSOE,. i en certa manera el varen expulsar com varen fer amb Sánchez. Ernest LLuch tampoc representava al PSOE.
EliminaDe fet, el PSOE actual no té qui el representi.
Salut.
Dons ens quedan Gabi, Fofó, MIliki y Milikito...perque l´Espinete no té un traje adient.
EliminaSalut
Ens queda ZP o ZP.
Elimina¿ZiPi y ZaPe? jajaja
Eliminaosties.. Sí que estàs de broma..jajajaja
Y Don Pantuflo y Doña Jaimitsa coordinant-ho tot, Egpaña irá bien.
EliminaNo entiendo,pero vamos jugar al 1X2,de las consecuencias de sus últimos actos,en las votaciones en Cataluña.Al final lo que decidan los ciudadanos y los pactos,dirán el futuro.
ResponEliminaUn partidazo ayer el Girona le dio la vuelta al partido.Un disfrute,menos mal que está el fútbol,para disfrutarlo.
Saludos
Estos niños del Barça se deshacen como un suflé, menos mal que nos quedan las mujeres que juegan de cine. El partido de ayer refleja lo que ha sido la temporada del Girona i la del Barça, claro que el Barça juega con 10 (Joao Cancelo no, por favor, y sin entrenador.
EliminaSaludos.