Una setmana després, Pedro Sánchez segueix a la presidència del Govern. No cal tornar a detallar els esdeveniments del cap de setmana passat, ja que han estat objecte d'un intens seguiment informatiu. Els cinc dies d'abril deixaran empremta a la política espanyola i és molt possible que aquesta empremta es vagi modificant amb el pas del temps.

Sánchez ha estat molt astut, sosté força gent, inclosos alguns dels seus adversaris més acèrrims. Sánchez ha estat maquiavèl·lic, afegeixen alguns. Discrepo d'aquesta darrera apreciació. Crec que el president del Govern no ha estat maquiavèl·lic, encara que fos aquesta la seva intenció. A Espanya tendim a confondre maquiavel·lisme amb astúcia. A la mentalitat espanyola, el maquiavel·lisme seria l'estadi superior de l'astúcia i la murrieria. A Itàlia, ser qualificat de maquiavèl·lic és considerat un honor, ja que Nicolau Maquiavel és un personatge central de la seva història i de la seva cultura política, Maquiavel, personatge del Cinquecento, és considerat com el primer precursor de la unitat nacional italiana, unitat que no es materialitzaria fins a la segona meitat del segle XIX. L'influent pensador marxista italià Antonio Gramsci va dedicar a la figura de Maquiavel un dels seus quaderns escrits a la presó. Maquiavel també ha estat molt estudiat al món intel·lectual anglosaxó que veu al tractat El Príncep un dels fonaments del pensament polític modern.

Sánchez no ha estat maquiavèl·lic perquè no podia complir el que amenaçava. Quan es va adonar que podia obrir una crisi descomunal al PSOE va decidir fer marxa enrere. Algunes maniobres internes ja s'havien engegat i aviat seran conegudes. Algunes han començat a ser explicades.

Com comentava al seu videoblog de la setmana passada Enric Juliana, Sánchez ja se n'ha anat, encara que es quedi”. Set dies després, un cop conegut el desenllaç del període de reflexió que es va imposar el president del Govern. Sánchez se'n va anar durant cinc dies, tancat a palau, sense comunicar-se amb cap dels seus ministres, ni amb el seu gabinet, i l'estabilitat i la solidesa del seu retorn depenen ara del resultat de les pròximes eleccions a Catalunya i de les europees del juny. Pot sortir reforçat o molt debilitat de les dues cites. Ell mateix ha col·locat l'accent. Els intents de dimissió mai no són gratuïts.