Ara que es torna a remenar el bilingüis-me en l'ensenyament i el fet de considerar el català llengüa vehicular, i sento dir tantes bajanades als quatre tocapilotes de sempre (de les tres families que demanen l'ensenyament només en castellà, dues són de ciutadans), voldria fer una reflexió el més seriosa i acurada possible sobre perquè la gent jove a casa nostra, al pati de l'escola i al carrer, cada vegada fan servir més el castellà com a llengua primera per comunicar-se.
No és perquè fa més modern, no és ni molt menys aquesta la causa. Però aquest fenomen que no és pas nou, encara no he trobat ningú que sigui capaç de donar-me una explicació raonable sobre les causes que motiven el mateix, i ja recordo n'havien parlat en tertúlies de Catradio quan encara hi havia l'Antoni Bassas.
Per si pot servir d'alguna cosa explicaré la meva experiència personal amb "X"
.
"X" parla català i castellà, i amb el seu company ho fan en castellà, ambdós són nascuts aquí, ella de pares catalans i ell de pares malaguenys. Ambdós són joves (vint i pocs) i no han acabat l'ESO, treballen i viuen junts, mentre, esperen una criatura d’ací a pocs mesos.
En diverses ocasions li he preguntat a "X" perquè parla en castellà amb el seu company i amb els seus amics. Resposta - perquè tots ells són castellans i a més a més ens és més fàcil fer-ho en castellà. I a partir d’aquí, a banda de parlar amb "X" ho he fet amb d'altres i n'he parlat amb més gent i no aconsegueixes treure'n l'aigua clara.
No es una cosa elitista (ni tan sols saben el significat de la paraula), ni perquè estigui de moda, ni per tocar els bemolls, simplement és un fet que es produeix de forma natural sense que ningú l'hagi forçat o atiat.
Tot és molt més senzill, i podria tenir potser l'origen o ser-ne una de les causes que aquesta mainada no són pas de TV3, malgrat ser socis del club Super3. La gran majoria, no els hi busqueu a "la Teva", els trobareu a Tele5 o Antena 3 i potser per aquí, en una generació de massiva cultura televisiva i nul·la literària podríem començar a estirar del fil de perquè parlen entre ells en castellà, i amb el mòbil amb k i sense vocals
És aquest un fenomen que s'ha generat de manera espontània i que sembla continuarà la seva extensió sense que es pugui aturar i afecta sobretot de trenta anys cap enrere, i és feina pels sociòlegs esbrinar el perquè.
6 Comentaris
Consciència o comoditat és evident que gent com la senyora X han escollit la segona opció i és que si la consciència no la posem els catalans segur que de fora no vindrà.
ResponEliminaDeixem felicitar i agrair malgrat molts exemples com la senyora X que avui molts immigrants i descendents parlin el català amb tota naturalitat.
es parlarà o es deixarà de parlar el català a banda de politics, lleis i normatives, i en contra del que diu en Monzó ara es parla millor català que abans. Tu que has estats i ets mestre Júlia ho saps, però el jovent d'avui en dia, per ejemple no puja amb la nova cançó sinó amb la Hanna Montana i per aquí es comença a esguerrar tot.
ResponEliminaDe fet Maurici, la senora X ha escollit una altra opció, però aquest proces és a banda de politica, lleis, patria i tot aixó, no és cap moda, simplement una opció com una altra,
ResponEliminaÉs com quan abans al meu barri la gent parlava català del poble-sec, no ho feien pas per consciència política ni per defensar res, era així i ja està. El mateix amb molta gent que parla castellà, inferir-ne malas fes o manca de conscienciacions per a mi, fa més mal que bé. Evidentment no estic d'acord amb Monzó, encara que sí que ho estic amb alguns plantejaments de l'escola progre, que he defensat, patit i criticat segons èpoques. Pot tenir la culpa de moltes coses, però no de que el jovent parli castellà, ep. No crec en l'omnipotència de l'escola, de fet serveix per ben poca cosa, avui, hi ha molts altres factors...
ResponEliminaVosaltres, de petits, jugàveu en català? perquè jo parlava català sempre, excepte a l'escola, que tot era en castellà i quan jugava, que ho feia en castellà perquè així figurava que "era més joc".
ResponEliminaen català Montse, però es que quan jo era petit, de castellans n'hi havia molt pocs, i fins i tot a l'escola on anava en ser privada tambè es parlava català. Després als cinquantes va venir l'immigració espanyola forta i últimament de la lña resta del món, i és clar, de catalans catalans en devem ser un 30% s'hi hi arribem i amb aquest panorama que es mantingui viva la llengua és dificil.
ResponElimina