EL PAPA, MONTSERRAT I EL RIBEIRO

Tot i ser agnòstic gràcies a Déu, no estic massa d'acord amb aquesta campanya de les samarretes que he penjat a Collonades: Aparteu les criatures  que ve el Papa. S'ha de tenir respecte pels católics que esperen i agraeixen la seva visita que són molts a casa nostra, i també per Benet XVI que s'ha trobat amb el marró de la pederastia i s'en surt com pot.

Dit aixó, si recordo i molt la visita de Juan Pau II a  Montserrat l'any 1982, i ho recordo perqué mentre ell era a Montserrat, jo, hom, o sia un servidor va fer la ficada de pota més gran de la seva història. La prova és que a dia d'avui encara me'n recordo i si no prou 'ho retreu la meva dona.-

El dia de la visita del Papa a Montserrat, la Nuri, el meu gendre, la meva filla mitjana i el menda lerenda que diria l'Arturu, anàvem a Blanes a 'los Tarantos' a veure l'Esteban. Els qui són de Blanes prou saben qui és l'Esteban, que tenia el local amb aquest nom tan català i on actuava i cantaba en directe.

Abans però, ens varem passar a veure uns amics (bé, examics a partir d'aquell dia). Ella a qui direm B, treballava a una botiga de roba de pell al Passeig de Blanes amb la meva dona, estava separada i tenia un nen de quatre o cinc anys. S'havia ajuntat amb un xicot gallec a qui direm G, que l'estimava molt i la tractava molt bé, però que no en volia saber res del nen atès deia no era fill seu.
Gràcies a les bones arts de la meva dona i a alguna altra amiga havien aconseguit que ell acceptés encara que una mica a contracor que el nen visqués amb ells. Tot estava doncs correcte i al seu lloc. Tot?, si! fins aquella infausta tarda de llamps i trons amb visita del Papa de Roma incorporada en que va intervenir la meva palesa inconsciència.
-

Haviem avisat per activa i per passiva a l'Abel (el meu gendre) que no comentés res del nen per si de cas, a la Vane no calia atès ja sabia la història. Tot anava bé en un princiì, B i G ens varen atendre molt bé, mentre el nen jugava per la torre i a la tele es veia el Papa que anava a la seva enmig dels llamps i trons que el seu cap li enviaba a Montserrat.
Ens varen oferir unes galetes, una mica d'embotit i un Ribeiro fresquet que entraba d'allò més bé, i... no se si va ser l'efecte del Ribeiro o que hom es el rei del despiste, però el cas és que quan ja ens acomiadàvem, G tenía el nen en braços (el que no era fill seu), i l'idiota entre els idiotes, o sia un servidor, adreçant-se a G li va dir: "No se puede negar que és hijo tuyo, es igualito a ti"
-

De moment no hi vaig caure, però en sortir l'Abel no entenia res i la meva dona si no em va matar aquella tarda ja no ho farà mai. L'Abel no entenia res i jo en caure en el que havia dit no vaig desapareixer per que no sabia com fer-ho i a més a més havia de conduïr el cotxe. No els hem anat a veure mai més, ni ells tampoc ens han trucat. Suposo que s'entén. Oi?