L'expresident del Govern Espanyol i d'Espanya, el Sr. José María Aznar López va admetre el 2007 davant l'ambaixador dels Estats Units a Espanya, Eduardo Aguirre, que es plantejaria tornar a la primera línia de la política espanyola, segons es desprèn dels cables revelats per Wikileaks. "Si veig Espanya desesperada, potser hauria de tornar a la política", va reconèixer el president d'honor el PP durant un sopar que l'ambaixador va oferir a ell i a Ana Botella a la seva residència oficial.
Aquest tipus de declaracions rebaixen la qualitat de la informació de Wikileaks que sembla promet més del que ofereix, - tot i que si fos jo el Sr. Assange m'amagaria molt amagat per si de cas -, car aquest tipus de declaracions no deixen de ser tafaneries en la línia de qualsevol confidencial que es preui, dels que ara en tenim prous i més.
Dit aixó, preocupa seriosament la salut mental de l'expresident del Govern Espanyol, o l'estat biológic en que estés en el moment de fer aquestes declaracions a l'ambaixador dels EUA. Em fa l'efecte que per més desesperats que estessim (que déu ni do), ni els mateixos propis reclamaríen la seva tornada a la palestra política, ni que fos amb la boca petita o per tocar els bemolls al Sr. José Luis Rodriguez Zapatero. Hi ha coses amb les que no es pot jugar ni en broma. Sort que el Sr. Aznar és un home de paraula i va dir que es retirava, cumplint-ho. Esperem-ho, ja se sap que segones o terceres parts mai són bones i en el seu cas aquest parts, de fer-ho, més aviat serien les pudents. Millor s'agafa a la Botella (la seva esposa) i es queda quietet com ha estat fins ara, desbarrant una mica de tant en tant o fent-se (ara, ves per on) verd i ecologista de debó.
home, posats a fer com a mínim riuríem una mica, d'acord, seria el riure dels desesperats, però riure al cap i a la fi ;P
ResponEliminaDoncs si Rajoy no guanya les pròximes generals (i mira que ho te fàcil, però ja serien 3 perdudes) no em sembla irreal que tornara.
ResponEliminaEn beneficio de todos, no le deis más de beber...
ResponEliminaPer estrany que sembli el senyor aquest té més prestigi a l'estranger que no pas aquí, no fa molt vaig veure un interessant i desacomplexat reportatge sobre ell a la tele, així que, poca broma, que torna.
ResponEliminaMarededéusenyor, ni en els pitjors malsons podríem pensar que tronés l’excels paladí de les essències pàtries, sospitós de psicopatia i amic dels del tea party. Aquest paios es creu predestinat. Que l’enviïn al psiquiatre de guàrdia!
ResponEliminaJo també penso que darrerament aquest home no està gairebé del coco...
ResponEliminaA part que si ho va dir seriosament com a "salvador" de la pàtria, aleshores hi ha per apretar a córrer...
Aquest senyor ja fa temps que té unes ganes boges de posar-se les malles, la capa i salvar la Humanitat. I no haurà kriptonita que l'aturi. Apanyats estem.
ResponEliminasaps aquella expressió de 'trempar i riure' Montse. Doncs am,b l'homenegt ni trempariem ni riuriem perque a la tercera vegada seria encara més ell mateix, o sia pitjor.
ResponEliminaEstonetes no cridis al mal temps. que també vol tornar L'Inefable Álvarez Cascos
ResponEliminaTemujin, si le va la Botella que podemos hacer.
ResponEliminaLo del prestigi de la 'Cosa' a l'estranger J´lia, no ho acabo d'entendre, com no sia pagant, com en el cas de la medalla del Congrés dels EUA. O aixó, o es que l'estranger és ple d'idiotes que en ser tan gran també podria ser.
ResponEliminaDiuen Ramón, que va sempre amb una maleta plena de fàrmacas receptats per el seu psiquiatre, ep! diuen, no ho sé.
ResponEliminaestà fatal del terrat Salvador, es pensa que és una mena de escollit de deu per salvar la Pàtria, i aquí l'ùnic Salvador que volem és el SorrosaL.
ResponEliminaAi Allau, el podriem animar a fer-ho i després animar-lo a llençar-se des de dalt de tot de Torre España. Esclafadet estaria més mono.
ResponElimina