A partir del dia d'avui a Espanya i a una de les seves colònies, Catalunya, no es pot fumar en cap espai públic tancat. La mesura és correcte atès protegeix als fumadors passius i el sentit comú ens diu i ja ho sabem que fumar no és bo. Altra cosa és dir que els fumadors costen 600 milions d'euros a l'any a la Sanitat catalana com publica avui el digital Ara. Mentida i fal·làcia on les hi hagi. Anem per pams, la gent en general té el costum de morir-se tota ella sense excepció, punt número ú, i sol fer-ho gairebé sempre de les tres ces: Cor, Càncer, Carretera, o bé de vell con en Carrillo quan ho faci que encara no.
Els fumadors doncs s’acaben morint del mateix que els que no fumen i possiblement, si el tabac és tan nociu com diuen per a la seva salut, ho fan abans, estalvi que té l’estat en despesa sanitaria per longevitat, que el personal no fumador cada dia arriba a més anys de vida convenientment drogat i atifonat de pastilles pels receptadors oficials de droga legal mèdica de l’Estat, que no en tenen prou i últimament es dediquen a drogar criatures a base d'antibiotics, ventolin i el que faci falta.

He vist morir abstemis de cirrosis i no fumadors de cancer de pulmó, i he vist morir alcohòlics de cirrosis i fumadors de càncer de pulmó, per tant tenint en compte que el cost final de despesa pública sanitària és el mateix, però els fumadors, a sobre dels impostos que paga qualsevol ciutadà aspirant a cadàver, paga els impostos del tabac, o sia que contribueix més a les arques de l’estat que un no fumador, i la seva quitança amb la vida costa exactament el mateix, crec que s’ho haurien de fer mirar i fer pagar més impostos als qui no fumen per evitar un greuge comparatiu als fumadors.

Deia en Terenci que preferia morir de Sida a Egipte que d'avorriment a Barcelona, i va acabar morint a Barcelona pel tabac i els seus excessos variats bastant abans del que li pertocava. I en aixó estem, s'ha acabat el viure perillosament, fumar, beure, conduir borratxos, anar a més de 80 per hora, tota una serie de comportaments fins fa poc considerats normals i que ajudaven en certa manera a viure tot i causar víctimes com a selecció natural de l'espècie. S'ha acabat el vici i l'anarquia, tot està ordenat, disposat i controlat. Com a l'acudit de l'Eugenio quan un metge li diu al pacient: si no deixa de fumar viurà només deu anys. I si deixo de fumar viuré més temps? pregunta el pacient. No! contesta el doctor, peró si deixa de fumar se li farà més llarg.
En resum, viurem més i mes sans i no ens matarà el tabac ni l'alcohol, però ens morirem víctimes de l'estupidessa i l'avorriment. I a més a més se'ns farà molt llarg, com al Terenci avorridament llarg.