MISTERIOSA DESAPARICIÓ D'UN DEFENSA

foto: El Periódico


1.- El diari As ha demanat disculpes al seu web per haver publicat en la seva edició impresa d'aquest dilluns una imatge manipulada que evidencia que el primer gol del Barça contra l'Athletic era il·legal. Al gràfic del rotatiu madrileny no hi apareix el defensa blanc-i-vermell que estava aproximadament en línia amb Alves en el moment en què Xavi va llançar la passada en profunditat al lateral brasiler, que després va centrar perquè Villa anotés el 1-0.

2.- La setmana passada es va publicar a 'el Periódico' que Felip Puig habia col·locat Núria Martínez, com a cap de gabinet i de comunicació del conseller de Salut i que era una neboda seva, i al cap d'un parell de dies el mateix diari va haver de desmentir la noticia, atés no era familiar del Conseller.

3.- Telecinco haurà d'indemnitzar amb 270.000 euros al presentador Pepe Navarro per atribuir-li unes suposades infidelitats, paternitats fins ara no conegudes,assetjament sexual en l'àmbit laboral i amenaces d'acomiadamenta través dels programes 'Aquí hay tomate', 'A tu lado' i 'Salsarosa express '.
Són tres casos diferents, el primer i el tercer són manipulació directa, barroera i premeditada i el de 'el Periódico' és publicar una información de manera tendenciosa sense contrastar la font, que no els allibera del pecat, però és menys greu. Els dos primers han hagut de demanar disculpes i Tele cinco haurà d'abonar a pepe Navarro,. com ja he dit 270.000€.

Hi ha més casos de noticies que es donen alegrement sense contrastar amb més o menys mala fé i tendenciositat, els del Villarato en saben un munt de fer-ho. Però aquí qui més i perd són els mitjans informatius que prou desacreditats estàn ja, que només els hi falten situacions com aquestes. Com voldràn que ens els creiem quan publiquin qualsevol informació sensacionalista o no, si han aconseguit instal·lar en nosaltres el dubte permanent sobre la veracitat del que ens diuen. I, tot i entendre que cada mitjà té una ideologia política i per tant els periodistes que treballen per aquest segueixen la seva línia a l'hora d'informar, a mi no em val ni en el cas del diari que per afinitat pugui llegir. Entenc doncs que els mitjans a dia d'avui no tenen ja cap credibilitat i assabentar-se de la veritat per la xarxa és complex i no sempre possible. Tenia raó Orwell quan deia que la veritat ens seria amagada com la feina que el seu protagonista desenvolupava a la novel·la (el Ministeri de la veritat), però Huxley que ja donava per fet aixó, entenia que la veritat realment s’ofegaria en un allau d’informació impossible de digerir per als ciutadans, que és el que ja ens està passant. La sobresaturació d'informació ofega i dilueix accedir a saber la possible veritat de qualsevol fet. A més a més, aquesta saturació d'informació fa que una noticia sigui sobrepassada de seguida per la següent i aquesta per una altra més recent fins el punt que fregant el caos de saturació ens perdem per mil viaranys on, tenint tota la informació la desconeixem pràcticament tota també, o dit d'una altra manera. som incapaços de païr-la, i si a més a més menteixen de manera burda, ja es per llogar-hi cadires. Ara si que podem dir en general, que només sabem que no sabem res.

Publica un comentari a l'entrada

10 Comentaris

  1. Una conclusió molt encertada, cada dia sabem menys, de saber massa.

    ResponElimina
  2. Penso que té més a veure amb la mentida com a forma de "govern" que amb altra cosa. Manipular el ramat, que en diuen. UN metge em va dir que aquest any hi ha hagut força grip A. NO se n'ha parlat. La gent, pensen els polítics, no cal que s'enteri. AIxò té nom: dictadura?

    ResponElimina
  3. La desinformació arriba a tal extrem que ja gairebé ens poden dir qualsevol cosa. I amb tanta mentida ... qui troba una veritat?

    ResponElimina
  4. Aquí concorren dues realitats: aquella mala fe goebeliana de que una mentida reiterada acaba essent una veritat i la necessitat de cert públic de sentir allò que vol sentir. Aquella mena de síndrome sectari que fa que el actes dels de la teva corda tots sigui beatífics i els de l’altra, faltes, com les caigudes dintre de l’àrea dels propis o els contraris: d’entrada, sempre a favor dels teus.
    Estic totalment d’acord amb les teves conclusions. I si no n’hi ha un pam de net, el els mitjans sectaris, aviat ens informarem llegint només els clàssics.

    ResponElimina
  5. Tot plegat traspua "una certa manera de fer". Jo tinc la inuició que això ha passat sempre. Però que ara tenim l'avantatge és comptem amb internet i es "destapen" més aquestes manipulacions.

    ResponElimina
  6. Clídice, que mo's porten a l'hort quan volen.

    ResponElimina
  7. Evocacions,aix´`o que dius de la grip és cert, a mi em va dir un metge que simplement els mitjans no havien tocat el tema i els polítics no tenien cap interés en alarmar la població, el negoci ja el varen fer l'any passat amb les vacunes, el negoci del cagaelastics..

    ResponElimina
  8. deu ser Joan, alló del color del cristal con que se mira. . . .

    ResponElimina
  9. quan de mal va fer Goebbels, Ramón

    ResponElimina
  10. En aixó tens raó Eulàlia, abans en no haver-hi internet l'AS el devien llegir a Madrid i com deia el que volien llegr, ja els hi anava bé.

    ResponElimina