"L’exili, a part de la negació de la llibertat pàtria, és el pitjor càstig per a un intel·lectual compromès, i no se l’hi pot retreure aquest fet, car des de l’exili es poden resguardar els vincles i els sentiments patris, que permetran ser mantinguts i retrobats en recuperar la llibertat, puix, els que es queden, corren el perill, malgrat la seva animadversió pels opressors d’acabar col·laborant o transigint davant d’ells."
No hem recordat massa als exiliats de la guerra civil, ara que ens demanen parlar del 8oé aniversari de la proclamació de la República el pròper dia 14. La derrota en mans dels feixistes va propiciar l'exili de molts intel·lectuals, d'esquerres, a banda de ciutadans comuns, tot i que possiblement l'exili és molt més dur per a un intel·lectual compromés amb el seu país.
Aquella masacre va fer molts morts i molt dolor, però a més a més, va tallar el progrés intel.lectual que amb la República havia iniciat el camí cap a la modernitat i la raó.
Tot va retrocedir entre la sang i els plors.
Salut
Francesc Cornadó
L'exili és una tragèdia tant pels intel·lectuals com pels qui no ho són. És enfrontar-te a una nova vida pensant sempre amb el retorn. És la sensació de provisionalitat constant.
És el que té aquest coi de món. A cada conflicte s'acaba imposant la força i perdem una miqueta més de cultura.
Fa poc vaig sentir una anàlisi freda i brutal de la guerra: un bàndol matava capellans i empresaris. L'altre, mestres, escriptors i artistes. Van quanyar els que mataven més, que eren els segons. L'Espanya resultant és ben clara: sobreviuen més empresaris i capellans, i moren més mestres i intel·lectuals. I encara se'ns nota.
entenc que va ser així Frances, TOT I QUE DIRIA HI HA UNA CERTA MITIFICACIÓ en el progrés intel·lectual de la República.
i ha de ser molt angoixant Galderich, molt angoixant.
menys mal que ja ens en queda poca per perdre Joan.-
de capellans en varen matar uns i altres, Lluís, quan als mestres algun devia caure, però decidiren millor deixasr-los MORIR D'INANICIÓ. Recorda la dita de passar més gana que un mestre d'escola.