Explicava Serrat que sabia quan anava a cagar un veí seu perquè cantava o taral·lejava sempre la mateixa cançó. Eren temps de safareig als blocs de pisos on tothom es coneixia. I això és el que és Facebook, un enorme safareig amb fira de les vanitats inclosa, del que ja he explicat en aquest mateix bloc que m'hi vaig apuntar i donar de baixa al cap d'una setmana perquè no m'aportava res i em distreia molt de les meves activitats. Abans, ja m'havia esborrat del Messenger i ja n'hi sé m'ha ocorregut donar-me d'alta al Twitter que em sembla i així ho dic, una autèntica bajanada per gent amb poca feina. A mi que carall m'importa que algú m'expliqui la seva vida amb 140 caràcters, per comentar-me bàsicament superficialitats sense importància o banalitats del mateix calat.
A Twitter l'han engrandit els mitjans, que l'han elevat del que era fins fa poc més d'un any, una nova joguina per gent avorrida, a categoria d'esdeveniment. I s'hi han apuntat polítics, artistes i personal en general sota un suposat toc de modernitat, allò que abans se'n deia estar a l'última. Estan en el seu dret, però en el fons Twitter no deixa de ser una eina de banal superficialitat com ho és Facebook, i que més endavant seran substituïts ambdós pero una nova i més moderna eina igual de banal. En el fons, tan Twitter com Facebook, no deixen de ser una mostra més d'una societat avorrida i banal, incapaç de manifestar una certa coherència i compromís davant les realitats del dia a dia. I no són temps, amb la que està caient per perdre's enmig de fotesses de safareig.
No sé quan van a cagar els meus veïns, perquè ja no canten, i possiblement seria bo saber-ho, de fet molts d'ells ni tan sols se com es diuen, ni ens donem sovint el bon dia en creuar-nos per l'escala, d'apressats que anem uns i altres.
No sé quan van a cagar els meus veïns, perquè ja no canten, i possiblement seria bo saber-ho, de fet molts d'ells ni tan sols se com es diuen, ni ens donem sovint el bon dia en creuar-nos per l'escala, d'apressats que anem uns i altres.
.png "English"){kind=small}
9 Comentaris
No ho saps perquè no piules. Els minuts d'evacuació han de ser ideals per fer un twitt.
ResponEliminaTranquil...jo que vosté piula, pero en el campo, acompañado de quien le apetece y no necesariamente cuando caga. No me tomo a broma lo que dice, antes bien, le comprendo. Mis vecinos también andan estreñidos ¡¡¡ debe de ser la mierda del tuiter y la bobada del fasse lok. salut
ResponEliminaPoca broma amb el Twitter: viu més qui piula que qui xiula.
ResponEliminaEstic al Facebook, però no al Twiter. En el primer hi jugo una mica de poker on line (sense diners)i segueixo algunes novetats editorials, apart que m'assebento -sense ànims de fer-ho- de si algú va al WC.
ResponEliminaSalut.
es que no em ve gens de gust piular Joan, ja en vaig tenir prou amb Facebook i Messenger, i quan al WC, el Mundo deportivo és ideal.
ResponEliminacagar es muy importante Miquel, hay que arrugar la cara pero no mucho que el estreñimiento no es bueno, y no sé porqué es más cosa de las señoras.
ResponEliminael meu pare xiula de sempre Brian, com jo, i en farà 93. En canvi els qui piulen no se jo si faràn bona fi, aquestes coses han d'acabar afectant.
ResponEliminaFrancesc, no és que sigui molt de Twitter, però pot ser útil per propagar enllaços interessants. Tot és qüestió de saber a quin arbre t'has d'arrambar.
ResponEliminaNo et dic que no Allau, pero pel mig hi ha moltes herbotes que tapen l'arbre, al que t'hi pots acostar de moltres altres maneres, crec.
ResponElimina