El problema del control de les escombraries espacials acumulada al voltant de la Terra segueix empitjorant. Primer va ser el satèl·lit incontrolat UARS de la NASA. Ara, a més, s'ha anunciat que un vell telescopi espacial alemany denominat ROSAT caurá a la Terra a finals d'octubre, i les probabilitats que fereixi a algú, encara que petites, són majors de les calculades per al UARS.
La NASA calcula que la probabilitat de que el satèl·lit descontrolat fereixi a algun ciutadà és d'una entre 3.200. En el cas del ROSAT, la possibilitat s'eleva fins a una entre 2.000. Encara que petites, ambdues possibilitats excedeixen el límit considerat acceptable per la NASA, que és d'una entre 10.000.

El telescopi ROSAT va ser desactivat el 1999 i està caient des de llavors. No compta amb un sistema de propulsió a bord que permeti controlar aquesta caiguda i, com en el cas del UARS, la forta activitat solar està modificant la seva òrbita. Per això, els experts desconeixen el moment exacte de la seva entrada en l'atmosfera i també el lloc on caurà a la Terra.

La realitat es que des del llançament de l'Sputnik l'any 1957, hem omplert l'espai de feralla. S'hauria de començar a preveure'n les conseqüències, ja que s'han posat en òrbita uns cinc mil satèl·lits a dia d'avui. Expliquen que actualment hi ha uns 22.000 fragments metàl·lics sense controlar. La majoria no arribaràn a caure a terra, car es desintegraràn abans, però cada vegada és més probable que impactin contra altres satèl·lits. La ferralla en òrbita i la que cau a terra, com els fragments del satèl·lit UARS que acaben de desintegrar-se a Canadà, començ de preocupar. Ja em veig a venir, al pas que anem, que en un futur proper, a la previsió del temps, juntament amb la predicció de tempestes, vents o calamarsades, els metereòlegs es informin també de les possibilitats de caiguda de ferralla espacial amb gràfics incorporats com els de les isobares, o la imatge de petits satèl·lits amb la seva cua de foc al costat de boires o llamps.