-
El país Basc ja té l’independència econòmica que en el fons és l'important, amb el concert és queda tots els diners que recapta i a final d'any passa comptes amb l'Estat i retorna el que li sobra després de despeses. L'altre independència, la política no la té ni crec l'arribi a assolir, entre altres coses perquè només la vol el 10% de la població que seria l'entorn abertzale, molt més motivat (cert) que l'equivalent a Catalunya, i connivent o tolerant amb la violència de la branca armada d'ETA en una gran part. No hi ha fora d’aquest 10% una clar concepte exigent de nació com en el fons no hi és aquí, i a sobre allí ni parlen euskera amb la mesura que es parla català a Catalunya, i allí hi ha odi (molt d’odi) i por també, i un odi i una por enquistades dins una societat Hermètica per si mateixa.
El que si és cert, és que aqui, mancats d'estructures per falta d'inversió estatal i potser perquè el nostre empresariat ha perdut tremp, ja no som el motor económic que èrem, la locomotora que aqrrossegava tot un país i no tinc tant clar que tota la culpa sigui de la manca d'inversions. Aixó és el que ens hauria de preocupar, reprendre aquest lideratge productiu que ha estat arrabassat per altres comunitats.
Aquí, no es va optar pel concert econòmic (hi ha qui acusa Roca i Pujol de no gosar demanar-ho quan es podia demanar, tot i que tinc els meus dubtes d'aixó, em sembla molt reduccionista), a banda doncs de no demanar aquest concert, també es va optar per renunciar a la lluita armada amb la dissolució de Terra Lliure. Bé, a la vista del resultat sembla que possiblement cap de les dues decisions va ser encertada, tot i que la segona tampoc és que acabi duent-nos enlloc; però possiblement, de no haver-se desactivat Terra Lliure tot i que era un terrorisme de molt més baixa intensitat (1 sol mort i per error) no se que hauria passat. Però ja està bé la decisió presa en aquest sentit, la violència no du enlloc i només costa morts a banda i banda per no res.
Però aquí i ara, hi ha un aspecte que els nostres polítics no han sabut (crec) esprémer-li el suc o buscar la manera d'evitar l’anomena’t "espoli" de l'Estat Espanyol vers Catalunya en el tema de la aportació catalana a les arques estatals.
A Alemanya, que és un país democràtic el tema de les aportacions dels Lands a l'Estat està molt ben regulada i hi ha unes compensacions automàtiques en cas de desviació, de manera que mai un Land aporta a l'Estat més del tant per cent que li correspon. Aquí, a Catalunya estem per sobre en la aportació a l'Estat en 7 o 8 punts que el Land que paga més a Alemanya i per aquí és on s'hauria d'anar. Denunciar amb dades objectives (que les té el Conseller Castells) aquest espoli injust i insolidari a Brussel·les, bellugar fils perquè ens fessin cas i s’ho prenguessin seriosament, i potser seria la manera de sortir-nos del cul de sac, d'aquesta espiral en que estem immers, i pagar el que seria just i ens pertocaria. I per una causa d'aquestes si que potser caldria manifestar-nos, segur que hi aniria molta gent.