Catalunya y també Espanya són dos països infestats de pressumptes implicats que acaben quedant-se en aixó, en pressumptes, sense acabar responent per les seves pressumptes malifetes que diríen ells. Digues-li De la Rosa, Alavedra, Prenafeta, Núñez, 'James' Matas, Urdangarin per la part que ens toca de pagar la despessa de la tropa Borbónica, i sense oblidar els reis del mambo, els "Vienesos" Millet i Montull. La llista espanyola tambè és densa, Cas Sòller, Naseiro, Camps i Costa, Gürtel que ha tingut la primera i última víctima amb el jutge estrella estrellat, i no tiro més enrere que n'esta farcida la peninsula iberica de pressumptes com, els Albertos, qual Hernández y Hernández de Tintín, o Mario Conde que va ser menys pressumpte i més sumpte, però que finalment també se n'ha anat de rositas i encara dona lliçons d'economia a intereconomia, que no deixa de ser una flatulència incongruent de programa. L'ùnic que ha pringat és Roldan, i ves a saber. Ara, com no tenia estudis, ni tan sols una etiqueta d'anís del mono, per aixó va pringar. I, sincerament un hom diria que molts ja n'estàn fins els dallonsis de tants pressumptes barruts que s'escapoleixen de l'escomessa com diria el mestre Puyal. Té raó en Ferran, s'hauria de restaurar la guillotina, JA!.
De fets, els únics pressumptes implicats que m'interessen i salvaria de la guillotina, són aquesta gent.
I no ho dic per dir: el dia que n'instal.lem la primera a la barcelonina Plaça del Rei... aquell dia els futurs pressumptes començaran a pensar-s'ho. Si no, seguirem assistint, atònits, a aquest espectacle repugnant del campi qui pugui.
ResponEliminaLes guillotines són molt perilloses, acaben per tallar el cap de forma indiscriminada fins i tot a Lavoisier i ja sabem el que costa que surti un altre cap semblant. A més a més, molts implicats s'escapen, es reconverteixen i tallen ells més caps que no pas els altres, vegis la història.
ResponEliminaPoca broma amb aquestes coses, que no s'hi juga...
No ho sé Ferran, la Jùlia s'esparvera quan sent a parlar de la guillotina, i no deixa de tenir raó. Potser seria millor "que paresca un acsidente"
ResponEliminatens raó Júlia, ja li he dit al Ferran que n'es un gran impulsor. Per cert en Lavoisier deu ser el de la teoria, oi? o et referies a Robespierre
ResponEliminaNORRRRRRRRRRRRRRRRRR ¡¡¡ si se oxida por la sangre se pasará a cobrar a los subditos el desgaste del metal ¡¡¡¡ norrr...
ResponEliminaEl químic, pobre home, que no tenia cap culpa. El Robespierre s'ho va buscar per tallar més caps del compte, al final va caure el seu, això és el que passa.
ResponEliminaJo és que sóc de la no-violència partidària fervent i del happy flower, la veritat.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoine_Laurent_Lavoisier
ResponEliminaes que m'ha vingut a la memòria Lavoisier de quan estudiava física i química al batxillerat, EL QUE NO SABIA és que l'haven afaitat els de la Bastilla.
ResponEliminacert, Miquel, sempre ho acabem pagant els mateixos
ResponEliminaAl recibir la noticia de esta muerte se dice que el matemático Lagrange dijo "Ha bastado un instante para segar su cabeza; habrán de pasar cien años antes de que nazca otra igual"
ResponEliminaEs veu que algú va dir 'La Revolució no necessita científics', Marat li tenia mania però va morir abans que ell, gràcies a la Corday.
muera la inteligència que va dir el filòsof Millan Astray
ResponEliminaI, al final, els extrems es toquen. Si ej keeee. Per cert, bona aquesta de València, que a l'ajuntament van amb espelmes i els ordinadors a pedals ^^
ResponEliminaNo son más que la punta del iceberg y eso si que es malo. Pues muchos, ni siquiera están imputados...
ResponEliminamolt bo lo de l'Ajuntamiento de València Montse. Ja saps que ha de refer una part de l'aeroport fantasma de Castelló? que costarà un altre pastón
ResponEliminahay mas Temu, muchos más, demasiados.
ResponElimina