"Té sentit que un malalt crònic visqui gratis del sistema?". La pregunta se la va fer en un acte públic a mitjans de gener Patricia Flores, viceconsellera d'Assistència Sanitària de la Comunitat de Madrid. També va advertir que "no podem menjar tot el pastís d'un mos o ens empatxarem", en referència a la necessitat de estratificar correctament als pacients segons la seva condició clínica. Alhora, ha criticat que actualment, "quan un pacient necessita atenció domiciliària o institucional, el sistema s'ha d'incorporar al seu ritme de vida, i és l'usuari el que s'ha d'incorporar al sistema". Fonts de la Conselleria de Sanitat van indicar que el que la viceconsellera volia dir en realitat amb les seves paraules que hi ha pacients crònics que, pel seu estat, poden ser millor atesos en una residència que en un hospital d'aguts.
Té raó la viceconsellera, els malalts crònics són uns cantamanyanes que volen que els cuitin i a més a més bé. El que haurien de fer - per la viceconsellera -és, o curar-se o espavilar-se pel seu compte, però no fer gastar diners a l'administració que no té un euro i aquests malalts es veu li fan nosa. Si és que són uns cantamanyanes, tot plegat per una malaltia crònica de res que els deu fer il·lusió tenir-la.
A Esparta als qui no eren aptes per lluitar els llençaven per un barranc, i els Nazis gasejaven als qui sobraven, mentre que al món feliç a partir dels 70 anys els traslladaven a unes residencies o mica en mica anaven desapareixent.
Esperem que la viceconsellera Patricia Flores no sigui molt llegida i ignori aquestes decissions dràstiques, car em sembla el següent pas seria quelcom similar a algún dels explicats. Els malalts crònics deuen estar molt satisfets amb la viceconsellera, deuen recordar la seva mare a cada minut.
Estic d'acord amb la senyora de marres. És més: té sentit que aquesta senyora visqui gratis i cobri un bon sou a costa del sitema? No hi ha una certa similitud entre un malalt crònic i un càrrec polític com el seu?
Hi ha una diferència: el malalt crònic ha cotitzat tota la vida i hi té dret.
Jo també anava a fer un post sobre aquesta distingida senyora tan feixista ella. Potser la paraula "visquin" és la que li molesta a la senyora Flores. Crec que aquesta dona segueix els preceptes d'un tal Himmler.
Me siento herido....joder....saben ustedes que me ha dolido leer esta mañana y aquí estas declaraciones sobre la cual no sabía nada. Me pasa como al cornudo...el último en enterarse...he llevado 41 años cotizando al sistema (de los 14 a los 55) Me detectaron un cancer de tiroides...Me lo extirparon todo (las 4 tiroides y las paratiroides)..Me siguen dando cada medio año sesiones de radiación...No es agradable...Pero gracias a la solidaridad del resto de contribuyentes voy saliendo del paso...Y leer esto ....Coño ¡¡¡ estoy touche ¡¡¡ Me ha dao el día....Salut
El següent pas serà aplicar la eutanàsia obligatòria. I per donar exemple, i com ja ha demostrat la seva incapacitat mental crònica...
Em sembla increïble que aquesta patuleia ocupin els càrrecs que ocupen. Alguna cosa funciona moooolt malament.
Sigo comprendiendo poco el idioma, salteado, a rachas, y pese a no poder comprender cabalmente, al leer a Miguel me ha llenado el corazón de agobio,
Arriba vosotros!
salut
Doncs si aquesta dona us escandalitza, no perdeu de vista el conseller Boi Ruiz. Després de ser 16 anys, primer director i després president, de la Unió Catalana d'Hospitals (privats) i membre de la junta directiva de Foment del Treball, CiU el va premiar amb la conselleria del ram: el llop a vigilar les ovelles. Les "proeses" de la tal Patricia Flores seran un joc de nens al costat de la destrossa de la Sanitat pública catalana que perpetrarà en Boi Ruiz.