"Té ​​sentit que un malalt crònic visqui gratis del sistema?". La pregunta se la va fer en un acte públic a mitjans de gener Patricia Flores, viceconsellera d'Assistència Sanitària de la Comunitat de Madrid. També va advertir que "no podem menjar tot el pastís d'un mos o ens empatxarem", en referència a la necessitat de estratificar correctament als pacients segons la seva condició clínica. Alhora, ha criticat que actualment, "quan un pacient necessita atenció domiciliària o institucional, el sistema s'ha d'incorporar al seu ritme de vida, i és l'usuari el que s'ha d'incorporar al sistema". Fonts de la Conselleria de Sanitat van indicar que el que la viceconsellera volia dir en realitat amb les seves paraules que hi ha pacients crònics que, pel seu estat, poden ser millor atesos en una residència que en un hospital d'aguts.

Té raó la viceconsellera, els malalts crònics són uns cantamanyanes que volen que els cuitin i a més a més bé. El que haurien de fer - per la viceconsellera -és, o curar-se o espavilar-se pel seu compte, però no fer gastar diners a l'administració que no té un euro i aquests malalts es veu li fan nosa. Si és que són uns cantamanyanes, tot plegat per una malaltia crònica de res que els deu fer il·lusió tenir-la. 
A Esparta als qui no eren aptes per lluitar els llençaven per un barranc, i els Nazis gasejaven als qui sobraven, mentre que al món feliç a partir dels 70 anys els traslladaven a unes residencies o mica en mica anaven desapareixent.
Esperem que la viceconsellera Patricia Flores no sigui molt llegida i ignori aquestes decissions dràstiques, car em sembla el següent pas seria quelcom similar a algún dels explicats. Els malalts crònics deuen estar molt satisfets amb la viceconsellera, deuen recordar la seva mare a cada minut.