El programa '30 minuts' d'ahir a la nit parlava, de la mà dels mateixos protagonistes, per què els condemnats necessiten demanar perdó i per què els familiars de víctimes necessiten entendre què va succeir o, fins i tot, perdonar
"Dubtava si anar-hi o no, si estaria faltant a la memòria del meu pare i al de les víctimes del terrorisme i, amb tots aquest temors, al final, li vaig fer més cas al meu cor que al meu cap i vaig dir: 'Hi he d'anar'", relata García Arrizabalaga, que assegura que de la seva experiència, creu que per a alguns etarres "ser detinguts va suposar fins i tot un alliberament".
L'altre protagonista del reportatge 'El perdó' és Iñaki Rekarte, un dels autors de l'atemptat amb cotxe bomba a Santander el 1992, en el qual van morir tres vianants.

No crec en demanar perdó, ho sento, però no m'els crec, hi ha massa odi enquistat al país basc, i molt cinisme. Perduda la fe en els déus i en els homes, ja no em crec res. Ara se'n parla molt de demanar perdó, des de l'Esglesia als polítics o els etarres penedits del programa de 30 minuts d'ahir. Demanar perdó és fàcil, peró insisteixo, no me'ls crec. Aquest poema diria que ho defineix en el millor i més sincer dels casos.


No penso demanar perdó
malgrat hauria de fer-ho.
Només serien unes paraules
sinceres i sentides - segurament -
Però el mal ja està fet
i el seu efecte perdurarà
més temps del necessari.
Les paraules no poden reparar
el que és ja irreparable.