El programa '30 minuts' d'ahir a la nit parlava, de la mà dels mateixos protagonistes, per què els condemnats necessiten demanar perdó i per què els familiars de víctimes necessiten entendre què va succeir o, fins i tot, perdonar
"Dubtava si anar-hi o no, si estaria faltant a la memòria del meu pare i al de les víctimes del terrorisme i, amb tots aquest temors, al final, li vaig fer més cas al meu cor que al meu cap i vaig dir: 'Hi he d'anar'", relata García Arrizabalaga, que assegura que de la seva experiència, creu que per a alguns etarres "ser detinguts va suposar fins i tot un alliberament".
L'altre protagonista del reportatge 'El perdó' és Iñaki Rekarte, un dels autors de l'atemptat amb cotxe bomba a Santander el 1992, en el qual van morir tres vianants.
No crec en demanar perdó, ho sento, però no m'els crec, hi ha massa odi enquistat al país basc, i molt cinisme. Perduda la fe en els déus i en els homes, ja no em crec res. Ara se'n parla molt de demanar perdó, des de l'Esglesia als polítics o els etarres penedits del programa de 30 minuts d'ahir. Demanar perdó és fàcil, peró insisteixo, no me'ls crec. Aquest poema diria que ho defineix en el millor i més sincer dels casos.
No penso demanar perdó
malgrat hauria de fer-ho.
Només serien unes paraules
sinceres i sentides - segurament -
Però el mal ja està fet
i el seu efecte perdurarà
més temps del necessari.
Les paraules no poden reparar
el que és ja irreparable.
Tot això del perdó i el penediment públics té molt a veure amb la nostra cultura ancestral religiosa, jo crec que s'ha d'actuar de forma justa i legal i no demanar bestieses etèries, l'interior de cadascú se'l sap cadascú. A més, això tan sols afavoreix oportunismes. Jo tenia un alumne petit que anava fotent castanyes a tothom i si veia que el miraves es dirigia a la víctima i li deia 'perdó, perdó', doncs sabia que així la mestra no el castigaria de forma adient. Doncs això.
ResponEliminaPer part de botxins i víctimes és una situació que els supera i no pot anar més enllà del patetisme. Per part dels mitjans no puc evitar la sensació de estar davant d'un realityshow. Per tot plegat, em vaig abstindre de veure el programa. (I tampoc vaig veure el Jordi Èvole, per cert),
ResponEliminaMe abstengo de opinar. Es más fuerte que yo, y no seríaa objetivo...Mí pensamiento está contaminado. Salut
ResponEliminabé a ser aixó Júlia, el mal ja està fet i les paraules per sentides que siguin, només són paraules.
ResponEliminaSalvados no e vaig veure Brian, i aquest una estona, i em va semblar molt impostat, com forçat.
ResponElimina