Li ve de vell a Rasquera la seva vocació de vila dedicada a les drogues. M'explicava aquest matí Santiago, el meu pare, que quan anava a la batalla de l'Ebre, varen parar a dormir a Rasquera, i ho feren en un 'secaderu de tabacu', mentre les rates campaven amunt i avall com si fossin a casa seva. Continuava el Santiago, el meu pare, explicant que conduïa un camió rus de la primera guerra mundial, un 'JHC' que li deien 'joven hermano comunista' que feia molt de soroll el motor i de nit apagaven les llums per que no els veiessin els nacionals, i a les baixades apagaven el motor, pero en engegar-lo a les pujades els matxucaven amb els morters.
Seguia explicant-me el Santiago que voltava molt amb el camiò per aquella zona, per Miravet i rodalies, però que en veure que no hi havia res a fer i que la batalla de l'Ebre estava perduda, tothom va començar la retirada cap a la frontera amb França, i a Mora d'Ebre, on nomès hi havia un pont per passar el riu, Líster que era un fill de puta com en Franco però amb intel·ligent, anava pelant o retenint als que es retiraven, però el Santiago que anava am el camió rere el 'tranquilo' es varen equivocar de carrer i aconseguiren arribar al pont esquivant el sanguinari Líster. Li deien 'el tranquilo', perqué quan els bombardejaven de nit, ell es posava a dormir a sobre de la cuba on portava la gasolina per abastir els JHC.
Continuava el Santiago explicant que finalment varen arribar fins a Terrassa, on en afegir aigua al radiador del JHC amb el motor calent, es va trencar la junta de la culata. El va remolcar 'el Tranquilo' fins a Santa Perpètua de la Mogoda on hi havia - suposadament - un taller de reparaciò. Dic suposadament,  perquè amb el fragor de la retirada l'havien traslladat a Figueres. Aleshores, varen deixar el camió a Sta Perpètua i amb la cuba del Tranquilo se'n varen anar fins a Sant Feliu de Codines a casa dels meus avis a dinar i a informar que el seu fill estava viu.
Després se'n varen entornar, al Tranquilo el varen matar durant la retirada - segons va saber el meu pare anys més tard - i ell, se'n va anar a Sabadell i es va amagar a cal Renom. L'endemà, el 27 de gener del 1939 varen entrar els nacionals a Sabadell i el meu pare va sortir de cal Renom amb un braçalet que li varen proporcionar mentre alçava el bráç cridant 'viva Franco'. 
No va ser ni un heroi ni un covard, i menys encara un traidor, simplement va sobreviure com va poder a una estupidessa, a una bestiessa tan gran com és una guerra, que en el cas de l'espanyola, amb tot el respecte pel milió de morts, més aviat va ser una patètica e inútil xarlotada.