Gustave Flaubert era odiat pels seus editors. El creador de Madame Bovary era un malalt del perfeccionisme. A la recerca de la paraula perfecta, diuen que s'obcecaba en canviar un adjectiu, un substantiu o una conjugació, fins i tot quan el seu llibre ja era a impremta. La culminació de les seves novel·les era interminable i mai acabava d'estar-ne satisfet del tot.
No és un cas únic, hi ha molts escriptors obsessionats en revisar i reescriure els seus textos, i el mateix succeeix amb la pintura, o almenys em passava a mi, que cada vegada que mirava un quadre que en principi estava ja acabat, trobava alguna cosa a rectificar, encara que fos una minúcia.
Entenc que escriure com pintar, no es pot fer amb presses; necessita el seu temps. En el cas d'una novel·la, almenys a mi, m'agrada escriure-la inicialment d'una atacada, el que es pot fer amb un relativament curt lapse de temps, si ja la tens tota pensada al cap. Però el que més m'agrada, un cop acabada en la seva primera fase, és tornar a començar i reescriu-re-la tota, afegint més que retallant (em costa molt eliminar algun parraf) fins arribar a un punt en que podriem considerar que la novel·la ja està acabada, però, com en el cas dels quadres, si la rellegeixes, sempre trobes alguna cosa a modificar.
A la potsguerra i més endavant, una serie d'escriptors millors del que escribien per sobreviure, entre ells Marcial Lafuente Estefanía o Fidel Prado, publicàven cada setmana una noveleta de l'oest de no massa pàgines i cobràven a tant l'entrega. Aquí hi havia molt ofici i nul·la qualitat literària, però es venien, i servidor n'habia il·lustrat unes quantes fent de negre per altri.
Dic tot aixó, perquè per a mi, escriure o pintar és un plaer que s'ha de fruïr sense presses, i m'ha sorprés la noticia que he llegit a la información. Segons expliquen, una plataforma web permet als escriptors traçar un calendari intensiu d'un mes per culminar la seva novel·la. La idea és escriure 1.667 paraules cada dia fins a aconseguir unes 167 pàgines en un termini de 30 dies. La disciplina d'escriptura, però, no proporciona garantia ni de qualitat ni d'èxit literari, més aviat una experiència frenètica.
"Cada mes de novembre, desenes de milers de persones intenten escriure la seva novel·la de 50.000 paraules des de zero", explicava l'enginyer de Google Matt Cutts durant unes conferències TED. Després, ensenyava una web on culminar en aquest termini rècord aquesta novel·la tan anhelada.
Parlava Cutts de la pàgina web National Novel Writing Month (nanowrimo.org), una plataforma que permet portar una certa disciplina diària com a escriptor.
Cada 1 de novembre a les 24.00 hores, els usuaris es posen fil a l'agulla. Escriuen 1.667 paraules cada dia -la plataforma no permet més- durant exactament un mes. La novel·la finalitzaria en aquest termini, just quan l'escriptor hauria escrit unes 50.000 paraules, és a dir, unes 167 pàgines.
L'any passat, van participar en aquesta experiència col·lectiva uns 256.618 futurs novel·listes. Tot just 36.843 van aconseguir el 30 de novembre presumir que havien escrit, per fi, la seva primera novel·la. No obstant això, aquest col·lectiu de frenètics escriptors va aconseguir escriure conjuntament més de 3.000 milions de paraules en total. Nanowrimo.org també és una plataforma social. Els autors escriuen sols, però estan interconnectats amb fòrums on comparteixen la seva estressant experiència, reben recomanacions o creen tertúlies virtuals.
Si algú està interessat en provar-ho, ja ho sap, ara, amb mi que no comptin, que 'piano piano s'arriva lontano' i 1.667 paraules diaries em sembla una bestiesa.