L' Speakers 'Corner, a la cantonada nord-est de Hyde Park, al costat de Marble Arch, està bé com a curiositat turística, però res més. Està ple de xarlatans, que no fan més que repetir una o dues idees i semblen tenir necessitat de passar-se hores dalt d'un calaix o una escaleta, estimant-se a si mateixos com a herois de la llibertat d'expressió. En realitat, aquest racó té més de parc temàtic de passades oratòries o de reserva de rareses humanes que d'autèntic lloc de debat. Va ser útil en temps en què moltes idees no trobaven altres canals per a la seva manifestació, com quan va ser freqüentat per Karl Marx, Lenin o George Orwell. Avui l'Speakers 'Corner malviu del mite. És cert que en altres llocs dels parcs reals, que tenen una especial autoritat i legislació, no està permesa la assídua reunió política (hi ha també excepcions en Finsbury Park, Clapham Common, Kennington Park i Victoria Park), però igualment ho és que no tots els missatges estan tolerats. Així, la Policia ronda de tant en tant per comprovar que els discursos islamistes no criden a la guerra santa. En conjunt doncs és un lloc on el personal pot dir la seva i desbarrar dins d'un cert ordre. Dit d'una altra manera, en una democràcia, en llocs com Speakers 'Corner tothom pot dir el que vol i ningú li fa cas, o gairebé ningú, mentre que en una dictadura, no es pot dir res i tampoc en fan cas.
Dic aixó perqué la retrobada del moviment del15-M ha estat una mica aixó, la gent s'ha manifestat, ha acampat i han dit la seva, sempre dins d'un ordre, ordre, segons paraules de l'Alcalde Trías, que està satisfet de com s'han comportat i de la bondat que han fet seguint les instruccions imposades pel Conseller d'Interior. Ningú els hi ha fet cap cas i ara, fins l'any vinent. Alguna cosa ha fallat doncs, si l'administració està tan satisfeta. Val a dir que el moviment va fent i fa coses positives, però la percepció és que el poder el té neutralitzat i ells s'hi avenen, i aixó no és bo.
Jo penso que el que cal és l'acció profitosa. Mira la primavera àrab: cridaven, tenien acollonit el poder, però el més característic no era incendiar cafeteries. Jo penso que aquí ho tenim mal entès: o cremem l'starbucks o som excessivament bons nois. El que cal és la protesta activa i radical, la qual cosa no té res a veure amb cremar un contàiner.
ResponEliminapotser és que s'hauria de cremar tot per tal de fer foc nou.
ResponElimina