Voldria estar il·lusionat i esperançat amb les conseqüencies del que va passar ahir, i en canvi, avui em sento trist. Em faig massa preguntes sobre la viabilitat de la independència del meus país, per les que no tinc resposta, i, em preocupa l'avenir. Perduda la fe en els déus, els homés i més encara en els polítics, no ho veig gens clar
Em preocupa si els jubilats seguiràn cobrant la seva pensió. Quina posició prendran els pocs Bancs i Caixes que ens queden. Si les Empreses que no exporten i que per tant depenen d'Espanya seguirant treballant. Si es podrà aconseguir el suport d'Europa i la comunitat Internacional. Si els nostres gestors sabran administrar bé els tempos. Em preocupan aquestes i moltes més coses que fan tingui dubtes més que raonables de la possibilitat de tirar endavant el projecte de separació d'Espanya. I em preocupa el més probable.. que tot plegat hagi estat, molt soroll per no res i augmenti la frustració.
Ho sento, dec ser un imbècil.
Tags:
22
"...Se recordarán, por ejemplo, los 150 años del nacimiento de Antoni Maria Alcover, los 100 años del nacimiento de Pere Calders, Tísner y Joan Sales, los 50 años de la edición de 'La plaça del Diamant', de Mercè Rodoreda, y los 50 años de la edición del libro de Joan Fuster 'Nosaltres els valencians'..."..Esto es la entrada de la Sra Terribas para los actos...Hasta aquí todo perfecto. Todo. Pero creo nos falta Pla..nos falta Segarra...nos falta...Candel...nos falta el de las barracas del Carmel y que jamás ha sido invitado al premio de los escritores catalanes, siendo premio Cervantés, , o sea Juan Marsé... No son estos los que me representan. Los que abogan solo por un tipo de cultura. Los que excluyen como Franco y como Stalín...No me interesan estos políticos que han arruinado la fe y la esperanza y que juegan con los sentimientos de muchas personas que si creen en la independencia pero que no se les explica lo que ello implicaría. Porque claro que implicaría, y mucho. Tenemos unos políticos que viven de la política y no para la política. Y gracias a ellos, los bonos que emitimos en nuestra Comunidad son basura. De eso nadie habla, porque "ara no toca". Esta frase se ha hecho tan presente como aquella del "tres per cent" maragaliana. Y así nos va. Salut................................................."...Es recordaran, per exemple, els 150 anys del naixement d'Antoni Maria Alcover, els 100 anys del naixement de Pere Calders, Tísner i Joan Sales, els 50 anys de l'edició de 'La plaça del Diamant', de Mercè Rodoreda, i els 50 anys de l'edició del llibre de Joan Fuster 'Nosaltres els valencians'..."..Això és l'entrada de la Sra Terribas per als actes...Fins a aquí tot perfecte. Tot. Però creo ens falta Pla..ens falta Segarra...ens falta...Candel...ens falta el de les barraques del Carmel i que mai ha estat convidat al premi dels escriptors catalans, sent premi Cervantés, , o sigui Juan Marsé... No són aquests els que em representen. Els que advoquen solament per un tipus de cultura. Els que exclouen com Franco i com Stalín...No m'interessen aquests polítics que han arruïnat la fe i l'esperança i que juguen amb els sentiments de moltes persones que si creuen en la independència però que no se'ls explica el que això implicaria. Perquè clar que implicaria, i molt. Tenim uns polítics que viuen de la política i no per a la política. I gràcies a ells, els bons que emetem en la nostra Comunitat són escombraries. D'això ningú parla, perquè "llaura no toca". Aquesta frase s'ha fet tan present com aquella del "tres per cent" maragaliana. I així ens va. Salut
No es fan truites sense trencar ous. El desànim és l'únic enemic. Si ho vols no pensis que pot ser d'un dia per l'altre, perquè aleshores els jubilats no cobrarien. Si no ho vols pensa que, arribarà un dia en què ho podràs expressar amb el vot. I si no passa res de tot plegat, tal dia farà un any. No t'hi amoïnis gaire més.
Si yo fuese catalán lo que me preocuparía es que Artur Más lidere mi independencia.
Por cierto y no es coña, ¿has pensado que papel tendría gente como tu y yo en una secesión de Cataluña?, a mi que simpatizo con Cataluña y que ya he leído esta entrada sin traductor (con dos..) y tú, que demuestras mente abierta y que dudas de los modos de hacer independencia...
¿seria yo un buen español? ya sabes de la selección, anti vasco, anti catalán... creo que no...(a mi los toros ya me gustan)
¿serias tú un buen catalán?
¿ Traicionaría a "mi patria" por dialogar contigo?
¿ Traicionarías tu a la tuya, por conversar con uno de Burgos (que somos todos fachas,curas y demás)?
Una manifestación es lo que es, un montón de gente que reclama cosas, pero los que ayer estuvieron unidos bajo la bandera ¿ tendrán el próximo mes las mismas inquietudes?
Son los mismos problemas, los de un jubilado que mira la vida desde la "retranca" de la experiencia, que un hombre con treinta años que vive en casa de sus padres ¿que buscaba cada uno en esta manifestación? ¿la independencia?... no se... la verdad es que no lo se...
Salut, que diría Miquel...
Yo, mí apreciado TAMUJIN, abogo por otro tipo de funcionamiento. No es fácil, se que no lo es. Abogo por un Federalismo a tipo Pi y Maragall . El mismo tipo que proponía años después mi inefable JULIO ANGUITA y al que le dieron la patada en el culo los mismos del PC, porque lo quería todo bajo un programa, o sea, apalabrado y firmado y eso en este país tan poco acostumbrado a la palabra dada, no gusta. Se que JA era un intervencionista de base, lo se, por eso aquí no interesa . Y en España nos hemos acostumbrado a que cada uno tenga su feudo y el sistema federal no convence, porque nadie puede negar que la última palabra en EEUU la tiene Obama y no el gobernador de Illinois, y ese es el problema. Sería otro fracaso mas al que ya arrastramos...Creo...salut
A mi em sembla que els polítics s'encarregaran de diluir les teves pors, perquè no pretenen fer canvis. I de tota manera amb aquests polítics prefereixo no anar enlloc, perquè estan fent danys irreparables al país i només faltaria que tinguessin més poder.
De tota manera:
-perquè no es fa un referèndum?
-perquè té majoria al Parlament un partit no-independentista, i governa en coalició de facto amb el PP?
Ja ho veus, no et preocupis per això. A mi em preocupa que avui comenci el curs amb més alumnes i menys mestres, que els ambulatoris estiguin en quadro (perquè no diuen res d'això els sobiranistes?).
Crec que tots plegats podem compartir aquesta preocupació. Aquesta i d'altres. I per això busquem respostes.
A mi em preocupa més seguir en un certesa de desastre que avançar cap a la incertesa de la independència, i per això hi era. Però, com deia el Monzó, amb el cul petit i conscient que l'endemà de la independència seguirem tenint moooolts problemes.
No et disculpis. L'imbécil és aquell que ni dubta ni es preocupa.
Benvolgut Francesc,
Per mirar de consolar-te t'envio el text de Monzó, "Demà, dimecres"
http://www.lavanguardia.com/encatala/20120911/54348846945/i-dema-dimecres-quim-monzo.html
que t'ajudarà a sentir-ne acompanyat en els dubtes i l'escepticisme.
Els dubstes que plantegeu, ell i tu són ben pertinent i ens els fem també molts altres catalans.
Per això n'haurem de seguir parlant ben seriosament a partir del 21, quan l'Artur Mas torni de Madrid amb el previsible NO A TODO de Mariano Rajoy.
Cuida't
Me quedo, cojo, pego y (con su permiso) lo hago mío, lo del Sr LLuis Bosch : " perquè no pretenen fer canvis. I de tota manera amb aquests polítics prefereixo no anar enlloc, perquè estan fent danys irreparables al país i només faltaria que tinguessin més poder."
Aquesta ideia és molt important, molt. Salut
Miquel, hi ha sectarisme discriminatori, és evident. Per cert, tinc entès que Pasqual Maragall, ahir no hi era.
Doncs hi estic d'amoinat Montse, perquè sèstà començant la casa per la teulada i aquestes coses s'han de fer ben fetes i com cal.
tu yo continuaremos comunicándonos Temu, por encima de estas cosas. Faltaria más.
"perquè no pretenen fer canvis. I de tota manera amb aquests polítics prefereixo no anar enlloc, perquè estan fent danys irreparables al país i només faltaria que tinguessin més poder."
Lluís, aquí has tocat el moll de l'os
Monzó, com sempre Joan, ha posat el dit A LA NAFRA EN EL SEU ESCRIT D'AVUI A LA vANGUARDIA,
Gràcies per l'enllaç Sani, és molt aclaridor.
Les te3ves pors són comprensibles, i fins i tot moltes d'elles assumibles per un servidor. Però, llavors, si haguessin anat mitja dotzena de persones a la manifestació estaries feliç? Perquè et ben juro que hi ha coses que no entenc.
I una cosa al Lluís; que no digui coses que no són. Jo sóc sobiranista i la lluita per la justícia social és la meva lluita. La primera de totes. O pensem que la gent que va anar a la manifestació del juliol de Via Laietana, tan massiva, era cent per cent diferent a la que hi havia ahir?? Jo vaig ser a les dues, recordo. Que al final les coses s'acaben explicant com a un li convé per poder mantenir les seves tesis...
ja se sabia que no hi hauria quatre gats Ramón. Ja ho vaig dir l'altre dia quan comentava el meu escrit de Catandorra que respecto la gent que té la teva posició sobre el destí de Catalunya, només que tinc dubtes de raonables si aquest camí s'està fent des de la correcció o la inconsciència.
Miquel somos muchos los que pensamos que la monarquia constitucional, parlamemtaria o como "collons" quieran llamarla es un anacronismo, que nadie es más que nadie por haber nacido en tal sitio o en tal familia. A partir de ahí, empieza la República, pero no la República de listas cerradas, la República de los ciudadanos. La Rex Pública, donde los estados sirvan a los ciudadanos, no los ciudadanos a los estados. Si me preguntan por el tema de esta península que cuelga de los Pirineos, te diré que según mi opinión, nos interesa estar juntos; pero no juntos bajo una bandera que sirve a una casta, sino juntos en un objetivo. Juntos para hacer cosas juntos, para corregir desequilibrios y aqui no hablo de territorios hablo de la Diagonal de Barcelona y de población obrera en paro de Martorell, entre otras cosas. Hablo de poner políticos con criterios claros y de elegirlos libremente, no de una oligarquía de listas cerradas que solo se preocupan de seguir alimentándose, donde los triunfos en materia política no se midan en "que has hecho por el partido" sino en "como has mejorado la vida de tus vecinos".
Algunos pueden tacharme de iluso o imbécil o alguna cosa más, pero yo tengo claro que es lo que quiero para gobernarme y lucho por ello, no por unas oligarquías caciquiles que buscan mantenerse y alcanzar más poder.. y es que tan dictador puede ser un militar como un congreso de diputados oligarcas españoles o catalanes...
Salut (como bien dices)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jo veig més viable construir una Catalunya independent des de zero, que no pas aconseguir que a Madrid ens tractin com demanem.
Endavant, sempre endavant. Sense pors. Estem farts del mateix de sempre. Necessitem un nou projecte, amb una democràcia nova. Necessitem il.lusió. I amb España això ja no és possible.
jo entenc es al contrari Cetina, és un tema molt complex que cal analitzar-lo amb calma