Jordi Pujol juntament amb els redactors de Mètode B Marc Puig i Eduard Gangoso -

Aquesta conferència de Jordi Pujol que he trobat aquí, és de març de l'any passat, però m'ha fet gràcia veure com l'exPresident diposita en la meva persona i els del meu cognom, la responsabilitat d'aixecar Catalunya. I és una gran responsabilitat President, però podrien apuntar-s'hi d'altres. De Puigcarbó no en som pas gaires, la meva familia, un farmaceutic i no massa més catalans amb aquest cognom. Pensi que el meu germà LLuís i servidor estem jubilats i el Santi què és el petit, té molta feina al Banc Sabadell de Granollers, i el Santiago, el pare, ja no està per aixecar res (95 primaveres), tot i que últimament el tinc esverat amb aixó de la independència que diu que encara ho vol veure. Res, farem el que podrem President, però ens farà falta més ajut.

Pujol: “Catalunya s’ha d’aixecar entre tots, amb els Puigcarbó i els Gutiérrez”

Un auditori ple de gom a gom, no és per menys,  el M.H. Sr. Pujol ha vingut a fer una conferència sobre la mirada europea a la immigració, relacionada estretament amb el cas català. Una conferència confeccionada al voltant de l’idea d’una catalunya plural, propera al mestissatge de sang i econòmic, amb la germanor de les diverses famílies catalanes caminant cap a la cohesió social. Les vivències i la visió d’un dels homes més importants en la història del nostre país no podia crear menys expectació i, juntament amb un acompanyant de luxe com Norbert Bilbeny (catedràtic d’ètica de la Universitat de Barcelona i convidat de luxe a múltiples universitats d’arreu del globus) han aconseguit transmetre els valors amb una claredat i consició impròpia d’un tema tant complex com el que tocava abarcar.

Per tractar el problema sobre la immigració als països catalans, Norbert Bilbeny, conscient dels problemes i prejudicis existents en la societat catalana, critica durament les accions dels governs a l’hora de gestionar els processos d’integració, sobreposant el coneixement de la llengua i la cultura, per a una bona coexistència.  La visió global i humanitària de Bilbeny discrepa totalment de la visió actual. Creu que per a una bona integració primer de tot, s’ha de crear un clima de cohesió, on el nouvingut se senti còmode. “Un clima sense suspicàcies, on valgui la pena viure-hi. Si aconseguim això, la integritat anirà venint, no us preocupeu”, destacava acertadament el catedràtic. No es pot imposar un estil de vida a una persona nouvinguda, reclamar-li al minut u de joc, com aquell qui diu, integrar-se aprenent la llengua i les tradicions. No se sentirà còmode ni content i, per tant, li costarà el doble fer el que li demanen. Si es crea un lloc on el nouvingut se senti partidari i feliç, la resta anirà venint. La integritat exigeix reciprocitat, no exigir més del que ens exigim a nosaltres mateixos.

La intervenció inicial de Bilbeny, s’ha centrat en lemes de campanya del ponent Sr. Pujol. Clar exemple d’això és el tracte de la frase “Fem país”.  Es tracta d’un lema que evoca una activitat, una acció de les persones a qui va dirigida. Demana la creació  de la cohesió entre la comunitat; per tant, té dos punts: un republicà i civilista, però també un punt romàntic que toca la fibra de les persones. L’altra cita referenciada és la mítica “Català és tot aquell qui viu i treballa a Catalunya, i qui en vol ser.” Norbert Bilbeny la compara amb la Canadian Experience i diu que n’hem de prendre exemple; ja que són un país avançat i amb una tolèrancia històrica a la immigració. La idea de fons de la cita és, que la condició com a català no ve donada per la sang o la tradició familiar, sinó pel present i el futur, per la pròpia decisió de voler formar part de Catalunya.

La paraula càlida i personal de Jordi Pujol, emfatitzada per les anècdotes i les  pinzellades d’humor, han creat una empatia admirable amb el públic assistent.  Sense parlar amb la claredat i l’estructura del Dr. Bilbeny, Pujol ha aconseguit fer arribar el missatge, la necessitat de crear una Catalunya plural, aixecada per tots, no només pels “Puigcarbó i Puigcerver”, com anomena Pujol a la població tradicional catalana. Un cop tractat el tema català, Pujol s’ha centrat en parlar sobre altres països europeus, avançats i moderns, i comparar-los amb el cas català. Aquí, l’accés a l’ascensió social és una realitat, no com a altres territoris, on tot i existir, l’accés n’és complicat, per no dir gairebé impossible per segons quines persones.

Tot i els problemes immigratoris arreu d’Europa, Catalunya és el país que n’ha rebut més en l’última dècada, és un problema present i que reclama una solució. Serà difícil avançar mentre hi hagi radicals, tancats de ment que titllin als integristas de reaccionaris. Hem de trencar les barreres amb el nouvingut. Catalunya ha estat i serà sempre plural, per molt que pesi a alguns.