"Desde 1964 los panaderos de Bimbo nos hemos enfrentado al siguiente dilema: Si hacíamos un pan sólo con ingredientes 100% naturales, sólo duraría un día. Tantos años de dedicación al oficio tenían que dar sus frutos. Hemos creamos el doble horneado, un nuevo proceso de elaboración parecido a la pasteurización, gracias al cual el pan se mantiene tierno durante más tiempo. Hoy tenemos el orgullo de presentar el primer pan de molde elaborado sólo con harina, agua, levadura, un poco de aceite de oliva y una pizca de sal."
Aixó és el que diuen els forners de Bimbo, lo qual vol dir que o no són forners o el publicista que ha escrit el text no té ni idea del que parla.
En primer lloc es pot fer un pa amb ingredientes naturals que duri tres quatre i fins i tot cinc díes. Abans es feia molt, s'en diu pa de pagès de kilo o de dos kilos. Només cal prendre's la molestia de tallar la primera llesca amb el ganivet (si no ho heu oblidat) i teniu pa per tota una setmana s és de dos kilos.
El mateix es pot dir de les barres de pagès o xapates si estàn ben fetes.
No hi ha cap altra manera de que el pa duri més temps, a no ser que els Sr. de Bimbo a aquest pa, talment com fan amb la resta dels seus productes hi possin conservants, alguns d'ells podrien ser per cert, potencialment cancèrigens. Però com de química va la cosa, us deixo un enllaç on molt més bé que jo us ho expliquen. CARTA DE UN QUÍMICO A LEO MESSI
Que faci aquesta publicitat Messi em sembla greu, que la fes Punset em sembla immoral, però la pela és la pela.
ResponEliminaHombre, don Francesc, no sea ud insolidario ¡¡¡ deje que hagan propaganda, que la cosa está que arde ¡¡
ResponEliminaJúlia. Greu en el cas de Messi perquè no li cal, quan a Punset, no sé, s'ha de menjar, tot i que diu que ho dona a alguna ONG o cosa d'aquestes, però em pregunto a quina part del cul ha guardat la seva dignitat.
ResponEliminaMiquel, la primera i potser única premisa de la publicitat és mentir, de manera elegant si pot ser, aqui no es dona aquest precepte, la manera és barroera.
ResponEliminaAixò del pà de pagès encara me'n recordo del de casa, sobretot a l'estiu quan anavem al poble...
ResponEliminaLa carta al Leo hi ha parts en les quals estic a favor, com l'engany sistemàtic de les frases publicitàries, i una certa quimiofòbia. Però la recerca de productes més naturals, més allà del que se'ns pugui estar enganyant, que ja sabem que és molt, em sembla totalment justificada. Les patates fregides del McDonalds aguanten ben fresques dues setmanes i mitja... Home, potser se l'han buscada la quimiofòbia.
Ramón, no he estat mai en un Mac Donald's, però de quimica n'hi ha en gairebé tot el que mengem si no és del temps i pròper.
ResponEliminaEstem tan plens de conservants que expliquen que els cadàvers tarden més a descomposar-se que abans, però aixó no ens ha de peocupar, com les rates ens adaptem a tot, i com les rates sobrevivim i ens multipliquem com a espècie.
El pan del payes es lo que aquí (me imagino) se llama hogaza y que es redondo y con peso especifico muy alto.
ResponEliminaPara mi, eso y algunas barras y chapatas (no todas) es pan, lo demás es un producto que llaman pan.
Por cierto el pan natural en plástico se estropea, tiene que respirar.
Un saludo.
si el pan está frío o a temperatura ambiente el plástico le va bien, preserva la própian humedad y evita que se seque, pero nada como el patés o la hogaza castellana, estos duran una semana... con un par
ResponElimina