'Les aparences no enganyen, només són aparences', deia en un dels seus aforismes Joan Fuster.

Un aforisme no deixa de ser allò que en català se'n diuen sentències o dites, o un conte curt, i abans només els empràven els erudits per reafirmar els seus arguments, la resta ens quedàvem amb les dites populars 'si la candelera plora l'hivern ja és fora, si la candelera riu, l'hivern és viu' i d'aquí no passàvem. 

Ai las! Però amb l'arribada d'internet i dins d'internet Sant Google, qualsevol té accés als aforismes de tothom fins i tot als apòcrifs i als directament mal atribuïts. En aquest mateix bloc després de posar cada dia els aforismes de Joan Fuster, tinc enllaçada aquesta pàgina on cada vegada que s'entra al bloc canvia l'aforisme, i n'hi ha un munt.

Ve a ser la vulgarització de la cultura, o la seva extensió, al cap i a la fi més d'un opinador professional justejava a l'hora d'exposar els seus arguments i s'aferrava als aforismes per donar força a aquests arguments. 
Ara, els no erudits podem vacil·lar igual que ells, només ens caldria no emprar-los en excés i assegurar-se que són de qui representa que són, que aquí n'hi ha més d'u n atribuït a un altre o adjudicats per la patilla al primer que passa. En això Monzó n'és un expert i hom intenta ser  un alumne avantatjat.

Com va dir Giovanni Papini: se non è vero, è ben trovato