CAFÈ PER ALS SENSE SOSTRE

"Dos cafès i dos pendents", reclama José Mario, el cambrer. Toñi l'escolta sorpresa: "Per a qui són els altres dos?". "Espera i veuràs", respon José. Tots dos gaudeixen de la beguda, quan de sobte Toñi rep un cop de peu sota la taula: "Mira", li deixa anar el seu acompanyant. Acaba d'entrar un indigent a la cafeteria, s'acosta a Mario i en veu baixa pregunta: "Tens algun cafè pendent?". En uns minuts l'home està gaudint d'una tassa calenta. Escenes com aquesta són les que la nounada xarxa de "Cafès Pendents" pretén que comencin a instaurar-se al nostre país. 

"La idea bàsica d'aquesta iniciativa és que la gent sense possibilitats pugui prendre un cafè de bon matí", comenta Gonzalo Sapiña, precursor de la proposta, a lainformacion.com. "En realitat, pot anar a molts més àmbits: dinars pendents, sopars pendents ... La qüestió és fer aquest acte altruista i ajudar a la gent més necessitada". El jove barceloní, expert en màrqueting i xarxes socials, reconeix que la idea va sorgir quan va descobrir un article que tractava aquest costum que porta anys practicant-se en la ciutat italiana de Nàpols. 

"Em va semblar interessant portar-lo a Espanya", comenta, "vaig decidir crear tota la plataforma lligada a aquesta història, una cosa senzilla, fàcil, humà i proper."

De Nàpols al món

"Quan un napolità estava content per qualsevol motiu, en comptes de pagar només un cafè, el que beuria ell mateix, en pagava dos, un per a ell i un altre per al qual vingués després amb problemes econòmics. És com oferir un cafè a la resta del món", explicava al Corriere Della Sera l'escriptor Luciano De Crescenzo, autor del un llibre dedicat al" Caffè sospeso "(nom que rep aquest costum a Itàlia).

No obstant això, ja el 2008 diversos cambrers de la ciutat i el mateix De Crescenzo mostraven la seva preocupació per la possible desaparició de tan "noble tradició": la crisi havia disparat el nombre de persones receptores de la beguda mentre que havia disminuït substancialment el dels oferents.

Amb l'objectiu de despertar de nou el gest, va sorgir el 2010 la Rete del Caffè sospeso, una xarxa cultural que entre altres moltes activitats decidir dedicar-li el dia 10 de desembre (jornada internacional dels drets humans) al costum.

Aquest mateix any, els bars de l'illa siciliana de Lampedusa varen recuperar la tradició. El lloc estava sent objecte de grans onades d'immigrants indocumentats que arribaven en pasteres. Els habitants de la zona, així com els nombrosos periodistes que van acudir a cobrir la notícia, van reprendre la filosofia del "cafè pendent", oferint una beguda als immigrants que vagaven a la recerca d'ajuda.

A la manera espanyola

Gonzalo va començar amb la difusió de la campanya el 26 de març i assegura que de moment ha comptat amb "una acollida enorme". "És increïble, la gent s'ho està prenent molt bé, encara que com sempre, hi ha qui desconfien sobre si això ho compliran els locals, si es quedaran els cafès, etc."

El jove ha creat un distintiu amb el qual les cafeteries que s'acullin a la proposta poden identificar per potencials clients altruistes. Encara que el logo es pot descarregar sense necessitat d'informar a ningú, és aconsellable escriure un missatge a la web ja que s'està preparant un mapa de tots els negocis que s'han sumat a la mesura.

Distintiu per als locals que se sumin a la iniciativa "Cafès Pendents"

"En només quatre dies, ens han contactat uns 50 locals de tot Espanya, fins i tot de Llatinoamèrica, per la qual cosa estem pensant ampliar la iniciativa a tot el món", apunta Sapiña tot i que reconeix que entre els usuaris hi ha cert temor que els seus cafès mai trobin un destinatari.

"Molta gent ens pregunta si els propietaris dels bars seran bones persones i no es quedaran amb els seus diners com un extra a la recaptació. Aquí entra el tema de "marcar" els locals per una senzilla raó: tots els propietaris que distingeixin seu local, estaran sensibilitzats amb la iniciativa i és per això que confiem plenament en ells ".

Per Sapiña, amb aquesta activitat els establiments no només aconseguiran el benefici social d'estar realitzant una bona acció, sinó que suposarà també un punt extra de fidelització dels seus clients: "És possible que sigui més assidu o tingui més" engagement "amb un local que realitza accions d'aquest tipus ", assegura. "A tothom li agraden els actes altruistes i si és ajudant els més desfavorits, encara millor".

"La noticia, tal qual l'he llegit a la Informacion.com, la publico. Em sembla una bestiesa simular un redactar similar per explicar la història, si aquí l'expliquen ja. El que succeeix és que aquestes activitats, aquests fets, tan bonistes i d'esquerres, em remeten al bonisme de Frank Capra i em produeixen una sensació contradictòria a favor en contra. Val a dir que, els sense sostre que poden prendre's un cafè calent com a convidats no crec facin cap disquisició sobre la conveniencia o inconveniència del moviment.