El president del Govern Espanyol, Don Mariano Rajoy Brey no deu sortir de la seva perplexitat de don Tancredo davant l'espertent d'ahir després del Consell de Ministres. No ens hauria de sorprendre que l'encara President del Govern defugi el contacte amb la premsa. Es va presentar davant els espanyols com l'home que encarnaba el sentit comú, un home previsible que sempre diria la veritat i les coses pel seu nom, i tota la paradeta se li ha desmuntat. Astorat, desconcertat no sap que dir. No desbarra almenys com de Cospedal (morta ja políticament) i li passa la patata calenta de donar la cara a tanqueta Saenz de Santamaria, que aquesta s'ho empassa i pot amb tot, flanquejada per de Guindows i Montoro (la tet i l'andó)

El Sr.Rajoy era més que previsible, però el que possiblement no ho ha estat tant és la realitat, la tossuda realitat imposada des de Berlin per la Dama d'acer. Un any i quatre mesos després d'arribar a la Moncloa, Mariano Rajoy ahir tampoc va donar la cara i com deia abans, va enviar al seu equip econòmic de Guindows, Montoro i a la soferta i cada dia més desenvolupada vicepresidenta Sor-aya Saenz de Santamaria a dir-lis de les seves parts als seus votants que passen gana per pagar la hipoteca i a la resta d'espanyols que s'havia equivocat en no votar-lo, que tot i no gastar ni un euro més del que tenim en un menú a l'escola o en paper de vàter als mossos, o una gasa d'hospital, o infraestructures aturades, l'atur no baixarà en el que queda de legislatura. 

Aquest Govern ha tingut el gran merit de fer caure els - de fet - falsos mites que acompanyaven la gestió del Pp des que l'any 96 va aprofitar el final d'una altra crisi amb el Psoe com a víctima, i va semblar que canviaba el país. En aprovar la nova llei del sol, aquest es va poblar de grues, crèdits fàcils i barats i llocs de treball sense cap qualificació. Era només un miratge, a aixó s'ha de reduïr el Govern Aznar; és va vendre el patrimoni de l'Estat, va privatitar el sumsum i el corda i va fugir endavant cap a un precipici on ara ens hi trobem avocats.

Zapatero, no es va assabentar de res i va seguir la inercia, amb una ineficiencia superior fins i tot a la de Jose Maria Aznar, l'homenet que es va creure un superhome i nomès era i és un pallús ignorant i indocumentat, amb un  enorme complexe d'inferioritat que encara arrossega.

L'equip de Govern que va comparèixer ahir després del Consell de Ministres, no ens va dir res que nosaltres no sabèssim, tot i que ells pretenien ignorar-ho. I aquest és el principal problema d'aquest Govern, que juga amb els ulls tapats a trencar l'olla, nomès que en la seva estulticia ni tan sols s'ha adonat que no hi ha ni olla, ni sap si n'hi haurà. Els seus plans per redreçar la situació és que no tenen plans. Desconcertats, no saben que fer, no estaven preparats per Governar, no ho pot estar qui com a únic bagatje confón els desitjos amb la realitat, i davant l'adversitat, nega la major, la menor i la derivada culpant al PSoe de tots els mals del país.

Els aturats que hi ha i els més que vindràn fins arribar als set milions, recordaràn de per vida, la brillant gestió económica del Govern de Don Mariano Rajoy  Brey,  així com la de José Luis Rodriguez Zapatero, de malnom ZP. Mariano Rajoy, l'home que l'ùnica propietat que té no està registrada per ell, i és la seva nul·litat per a governar, encara que aixó ja se sabia, almenys pels qui no el vàrem votar.