Deveu haver sentit moltes vegades esgrimir aquell principi segons el qual 'el fi no justifica els mitjans'. Fixeu-vos-hi bé, però, qui són els qui el profereixen. Veureu com, en la major part dels casos, es tracta d'un senyor que seu en una butaca, que no vol recordar com ha arribat a seure-hi i que menys encara vol que l'en facen aixecar. 
De fet,  amb una mica d'habilitat i una altra mica de menfotisme, es pot trobar justificaciò per a tot. ¿Per què, doncs, molestar-se a justificar res? I no obstant ens passem la vida justificant-nos. Mireu: ho estic fent jo mateix quan escric açó... Joan Fuster.

Aquesta frase atribuida a Maquiavel, el famós escriptor i polític italià del Renaixement, mai la va dir ni escriure "El fi justifica els mitjans" ("Il fine giustifica i mezzi"). El més semblant que es troba a aquesta frase en el seu pensament filosòfic està en El príncep, en el capítol XVIII: "I en les accions dels homes, i particularment dels prínceps, on no hi ha apel·lació possible, s'atén als resultats. " Potser aquesta frase es pugui considerar equivalent a la idea que "la fi justifica els mitjans", però el cert és que Maquiavel mai va dir aquesta frase que molts historiadors li han atribuït. De fet ni tan sols podriem considerar aplicable a ell el concepte que es dona de Maquiavèlic. Sovint fer servir paraules i/o expressions de les que o no en sabem el seu significat o l'emprem malament. Sovint es qualifica a una persona perversa, cínica, recargolada de maquiavèl·lica en referència a Maquiavel, i qualsevol que hagi llegit Maquiavel, almenys el Príncep, s'adonarà que per dir-ho d'alguna manera Maquiavel no era gens maquiavèl·lic en el sentit que se li vol donar, ans al contrari com a molt a banda de lúcid, prou cínic, encara que de fet, el cinismo és bàsicament l'art de dir el que es pensa sense embuts..