En el fons, la grandesa de la vida d'un mateix, rau en la quantitat d'idiotes per metre quadrat que és capaç d'acceptar com a animal de companyia, començant - per suposat - per un mateix -, perquè en la mesura en que un sia capaç d'entendre i acceptar l'idiotesa de l'altre, es rebaixa el nivell, possiblement per pur mimetisme entre essers del mateix poc nivell emocional, i s'arriba a la conclusió que si bé tots ho som d'idiotes, hi ha diferents nivells, bàsicament emocionals que disculpen moltes de les mancances dels homínids segons siguem capaços de convertir espaís comuns d'idiotesa, que en el fons és el que ens uneix i alhora ens separa.