Diumenge passat als encants de la Plaça del Mercat vagi comprar per 1 euro un petit panflet d'aquests d'auto ajuda ¿Quien se ha llevado mi queso?, de fet més que un llibre d'auto ajuda, sembla un text per a retrasadets als que se'ls hi han de remarcar molt les coses, o aixó, o és que l'infantilisme de molts nord-americans és així i es nodreix de texts com aquests que de fet d'exit en tenen: el que em vaig comprar anava per la 33ª edició.
No sé si és que sóc raret, però l'avorrida i tòpica historia que m'explica Spencer Jhonson, MD que és qui ha perpetrat el panflet, no em fa ni fred ni calor, no m'explica res que no sabès i tot el text és d'un infantilisme pueril que diu poc a favor de qui l'ha escrit i qui li agradi, - sempre segons el meu criteri, clar -
De fet, si em vaig quedar el llibre que ja em temia per on podia anar, va ser per unes anotacions que hi habia al començament: Són de Carlos Masdeu Avila (així ho escriu el propi)
Carlos al juny de 2003 finalitzada la seva relació amb Lydia, i després de buscar formatges amb 'A' es troba amb un tresor: el formatge d'Angel Nieto, i es pregunta si la relació durarà... no ho sabem ni se si ho podrem saber mai, ja és veu que el llibret crea efectes secundaris entre els seus lectors.
Tags:
100
Para mi que estos libros de autoayuda, son para gente que no esta contenta consigo misma.
los que están contentos son los que los escriben, se venden como rosquillas.
Y anda que hay pocos ¡¡¡¡¡
Como comportarse en público
Como perder la verguenza
Como hacer amigos
Como freir un huevo
como....
Al principio del blog yo habia escrito sobre este mismo libro. Este tipo de "ayudas" yo francamente no las encuentro mal. Quizás quienes lo comentamos no nos hacen ninguna falta (con todos mis respetos) Pero hay personas que si , quizás más de lo que parece. Enfermos, o personas que por mil motivos su vida ha sido tan simple que en cuando la vida les lleva a un pequeño tropiezo no saben buscar otra salida. Este u otros muchos no los he leido (a pesar de comentarlos) pero los de Jorge Bukay o bien Horizontes, estos si.
De vegades aquestes coses tan òbvies i evidents passen per davant dels nostres nassos sense que ens n'adonem ni els fem cas.
Una curta història enginyosa i ben travada ens pot ajudar a pensar-hi i reconèixer-les.
La metàfora d'avançar-te a la manca de formatge, abans que es faci evident, perquè puguis anar a una altra banda a cercar-lo em sembla interessant i la comparteixo
Víctor, l'ùnic obvi són les obvietats i l'escrit d'enginyos poc en té, en canvi carrincloneja molt. No m'interessen gens aquest tipus de panflets pretesament intel·ligents i motivadors, nomès beneficien a qui els escriu, perquè al món hi ha masa cretins, més dels mil que deia Monzó, i d'aixó viuen aquest escribidors de llibrets d'auto ajuda.
Josep, Bukay es ja el rei dels fantasmes escribidors del no res d'histories de la vora del foc, pare de la demagogia òbvia, hauria d'estar prohibit llegirlo, no és bo per a la salut mental de ningú.
Miquel, te n'has deixat un:
Com ser President de la Generalitat