El líder cubà Fidel Castro ha recordat que en la dècada dels 80 l'URSS li va comunicar que no els ajudaria a defensar l'illa en cas d'una agressió dels EUA i per això va sol·licitar ajuda a Corea del Nord, a més de l'URSS.
En un article de 'Reflexions' titulat 'Les veritats objectives i els somnis', publicat aquest dimecres al rotatiu Granma, Castro, entre d'altres temes, explica que la URSS no estava disposada a defensar Cuba en cas d'una agressió nord-americana.

"Ens varen dir que si érem atacats pels Estats Units hauríem de lluitar sols. Els vam preguntar si podien subministrar-nos les armes gratuïtament com fins aquell moment. Varen respondre que sí. I Nosaltres els hi vàrem dir: 'No us preocupeu, envieu les armes que dels invasors ens n'ocupem nosaltres', ha recordat el líder de la revolució cubana de la seva conversa amb el llavors líder de l'URSS, Yuri Andrópov.

"Sobre aquest tema només un mínim de companys vam estar informats ja que era molt perillós que l'enemic disposés d'aquesta informació", ha afegit. "Vam decidir sol·licitar a altres amics les armes suficients per comptar amb un milió de combatents cubans. El company Kim II Sung, un veterà i irreprotxable combatent, ens va enviar 100.000 fusells AK i el seu corresponent parc sense cobrar un cèntim", va afirmar Castro.

 'No us preocupeu, envieu les armes que dels invasors ens n'ocupem nosaltres': Si senyor! amb un parell (con un par), aquest és el meu Fidel, més 'xulu' que un vuit verd festuc, o que en Gerard Deulofeu, i més fantasma que el de l'Òpera. 
Compte que explica que varen rebre 100.000 fusells però de les bales no en parla, a banda que als anys 80 els fusells de poc servien ja davant un sofisticat exèrcit com els dels Estas Units, llevat de lluir-los a les desfilades a les que són tan proclius els règims totalitaris comunistes.

 A tall d'inventari i durant la meva estada a Cuba al 2005 vaig poder comprovar el nivell de preparació del 'Gobierno Rebolusionario': Llàstima de no haver-ho pogut gravar, però mentre s’acostava a Varadero la tempesta tropical Rita, la televisió cubana va aturar una de les seves emissions en directe d’una partida d’escacs (su juru) i va sortir un meteoròleg d’allí que és molt conegut explicant el fenómen amb uns mapes que en Manel Castejón (q.e.p.d.) els tenia més moderns, tot i que s'ha de dir que el senyor aquest s'explicava molt bé, d'una manera molt didàctica, sistema per cert bastant usual a la televisió Cubana, i, per acabar-ho de reblar, més endavant oferien unes imatges gravades, ensenyant dos soldats de l’exèrcit cubà preparats pel que fes falta en cas d’arribada de la tempesta. 
La 'equipaciò' era un pic, una pala, una corda i una cámera de pneumàtic de camió (dels que ens endúiem a la platja quan erem menuts). Ah! i el camió que tenien al seu costat per reforçar-los era un JHC rus (Joven hermano comunista, els hi deien) de la segona Guerra Mundial. La veu en off del locutor amb admiració i emoció continguda afirmava que el poble de Cuba podia estar tranquil puig l'exercit revolucionari estava preparat per afrontar la tempesta tropical, un huracà o el que fes falta. Us asseguro que la imatge per a un europeu era al·lucinant.

Ha acabat Fidel sent una mala parodia d'ell mateix, una patètica paròdia que encara piula i que arrossega una bona colla de morts a la seva esquena de dictador patxanguero. Ni tan sols és pot dir d'ell que va traïr els ideals de la revolució, perquè no dels duia ni a la motxila quan baixava amb els seus homes des de les muntanyes de Sierra Maestra camí de d'enderrocar un altre règim totalitari, el de Fulgencio Batista.