BALANÇ

Francesc Puigcarbó 21.9.13

Tot just quan estava a punt d’abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou. Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la seva vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s’empassà l’aigua d’ofegar-se amb una exemplar resignació.

Conte breu de Pere Calders.
Francesc Puigcarbó

Publicat per Francesc Puigcarbó

Publica un comentari a l'entrada

4 Comentaris

  1. Tot Barcelona21 de setembre, 2013

    Como casi todos...como casi todos nos pasaremos los cuentos, resignados, tristes y con ganas de que acabe esta pesadilla.

    ResponElimina
  2. Jesús M. Tibau21 de setembre, 2013

    veure que viure ha estat absurt

    ResponElimina
  3. Ferran Porta21 de setembre, 2013

    Ostres, quin balanç més miserable :(

    ResponElimina
  4. Josep22 de setembre, 2013

    Crec que les experiències viscudes serveixen de poc quan un ja no pot aplicar-les, encara que estiguis viu.
    Estic equivocat?

    ResponElimina