Al punt que hom naix comença de morir, va escriure Pere March, i malgrat ser-ne conscients d'aquest fet, vivim, ho intentem, o creiem viure i obscenament ens reproduïm, que té ja delicte, atès estem informats del panorama que hi ha al nostre entorn.
Potser hauriem d'enfocar-ho des d'un altre punt de vista, car de fet això és el que fa qualsevol animal amb absoluta naturalitat: nèixer, viure, reproduïr-se i morir. Més subtils i autoenganyadissos que els animals, canviem l'enfoc de l'axioma i ens diem: Al punt que hom naix, començ d'envellir, perquè viure de fet, és aixó, envellir lentament, i aixó els animals no ho saben, lo qual no ens eximeix de la nostra vital inconsciència.
Esto que nos muestras es triste, yo la verdad, no me lo planteo, aunque lo padezco. Pienso que nunca voy a ser más joven que ahora y eso colabora mucho. ¿Que piensan los animales? ¿Quien lo sabe?
ResponEliminalos animales más allà de la programación para la supervivencia, no piensan Temujin, y esta es su gran suerte.
ResponElimina