Un costum que s'ha perdut gairebé del tot, és la cançó enfadosa, que quan jo era menut tenia molt de predicament, de la mateixa manera que hi habia els 'travallengua' que tambè s'han perdut. D'acord que no aportaven res ni tenien ni uns ni altres cap més altre valor que el sonsonet de la cançó enfadosa i la habilitat verbal a l'hora de dir alló de: 
El picaporte de mi puerta está desempicaporteado, ¿quién lo desempicaporteará? el desempicaporteador que lo desempicaportique, buen desempicaporteador serà..., o quelcom similar que ja m'he travat la llengua...

 I com aquest molts altres. Us deixo dos o tres exemples de cançó enfadosa:

Salí de La Habana un día, camino a Santa Fe,
y en el camino encontré un letrero que decía...

Salí de La Habana un día, camino a Santa Fe,
y en el camino encontré un letrero que decía...

*

Una vegada un ciclista de pega
en una corba va caure al mig del fang,
i en el rulé, se li  va fer,
un gros forat que ell es tapava amb un paper...
Una vegada un ciclista de pega
en una corba va caure al mig del fang, 
i en el rulé, se li va fer, 
un gros forat que ell es tapava amb un paper...

*

i potser els més pesats de tots podrien ser aquests dos:

Yo sé, Yo sé, yo sé la manera
de dar, de dar, la lata a cualquiera... etc etc

 ma endins s'en va la barca
mar endins el pescador... etc etc


i així fins que o calla qui brama aixó, o directament l'elimines de la faç de la terra per pesat.

 *  *  *

L'origen segons he trobat de la cançó de l'enfados, podria ser aquest:
La cosa anava així: el nen o la nena es posaven al costat de l'àvia, que estava asseguda, cosint. Li demanava que li expliqués un conte i l'àvia que, en aquell moment, no en tenia gaires ganes, proposava:
      - Vols que et canti la cançó enfadosa? 
I el nen deia:
     - Sí.
Llavors l'àvia feia: 
     - Jo no t'he pas dit "sí" sinó si vols que et cantí la cançó ennfadosa.
I el nen:
     - Canta àvia.
I l'àvia:
     - Jo no t'he pas dit "Canta àvia" sinó si vols que et cantí la cançó ennfadosa.
I el nen:
     - Vinga!.
I l'àvia:
     - Jo no t'he pas dit "Vinga!" sinó si vols que et canti la cançó ennfadosa.
. . . . . . . . . . . . . . . . . 


Això podia durar tant com la paciència del nen esperant un conte que mai no arribava. Per això era "cançó" i era "enfadosa". Era llarg i feia enfadar: això és la cançó enfadosa o la cançó de l'enfadós en el seu inici.