Pa per tot arreu a Barcelona. Cruixent i calentet, amb el llustre i l'aroma com si acabés de sortir del forn, fins i tot el pa de tercera divisió pot donar la talla. I si a sobre està adornat amb llavors, ingredients afegits i altres parafernàlies, és possible que molts barcelonins devorin amb ignorància i plaer alguns d'aquests pans industrials, amb els coneguts additius i milloradors que envaeixen el sector en els últims anys. Res a objectar si del que es tracta és d'estalviar. Amb la crisi als talons, uns elegeixen amb la butxaca i altres amb el paladar. Però... ¿hi ha cabuda per a aquesta eclosió de punts de venda de més o menys qualitat a Barcelona?
Al Gremi de Flequers de la ciutat estan convençuts que no. "Hi ha una bombolla que ha d'explotar per la força", mantenen. A l'oferta de sempre s'hi han sumat amb força tres flancs: els nous artesans (des dels abanderats de la superqualitat d'abans fins als establiments afrancesats), les botigues 'low cost' (des de les botigues d'alimentació i súpers que despatxen pa congelat i fornejat al punt de venda, fins a les franquícies que exerceixen de macrodistribuïdores de productes industrials) i la moda dels 'bakery coffe', que ha omplert els carrers de teòrics forns-cafeteries de degustació on el disseny càlid s'alia amb una temptadora presentació del producte, i l'eclosió turística de la ciutat hi ha jugat un paper definitiu.
El balanç final és que un ciutadà pot caminar 500 metres per l'Eixample i ensopegar amb vuit punts de venda. Conviuen locals de disseny amb pans a 4 euros, justificats (no sempre) en nobles matèries primeres i processos virtuosos, amb barres a 33 cèntims que, com la Ventafocs, es tornen goma poques hores després de perpetrades.
Fins ací el que explica Patricia Castan a el Periódico. La realitat és que aquesta eclosió de punts de venda de pa, és una realitat que no es pot ignorar, són els nous temps, no cal a anar a les 10 de la nit a fer el pa de l'endemà; nomès cal llevar-se a la set per que estigui calent i acabat de fer a la botiga a les 8. Millor o pitjor. Depén, mai s'ha fet un pa tant bo com ara, nomès cal saber trobar-lo, però cal fer-lo a les 10 de la nit, deixar-lo fermentar i coure'l a les sis del matí, no hi ha altra manera, la resta: és el pa per a idiotes, el pa del segle XXI, net, poli, endreçat i molt ben presentat, un pa molt estètic, i, consti que aquest pa acabat de coure, no és ni millor ni pitjor, simplement, com el nou segle, és diferent, bàsicament amorf i buit de contingut.
Esteu servits, però si voleu un bon pa, heu d'anar a cal forner, pocs, pero encara en queden...., de moment.
.
.png "English"){kind=small}
4 Comentaris
Francesc, apart de donar-te la raó, et diré els preus que hi ha per aquí. El únic forn que el fan de “veritat “ -Can Serra-, val 1.20€ i els altres entre 0.55 i 0.60 €, però a Manresa hi ha un lloc que T'ho venen congelat, per que t’ho facis tu mateix. És una petita panificadora que a més del “pa”, venen tota classe de “bolleria industrial”, clar.
ResponEliminaEt recordes dels tems de la torna? Ai, Senyor!
Aquí, uno de "verdad" cuesta en torno 1,80.
ResponEliminaUna barra del congelado y recalentado en la moulinex,0.55.
Nosotros compramos uno de pasas dia si, dia no, es en forma de payés y cuesta 2,80, pero es fantástico.
salut
JOSEP I MIQUEL, fa quinze anys vaig pronosticar que en un futur immediat no hi haurien forners, malauradament no anava errat, els forners de vell, estàn plegant un rere l'altre, com deia l'altre dia, una flaire que s'apaga. Adeu a la torna! i al pa, pa.
ResponEliminaHe conocido panaderos que cerraban los domingos y trabajaban todas las demás noches. Las personas normales lo asumíamos y normalmente los sábados se compraban hogazas o pan bobo. Esto de tener tantos servicios todos los días de la semana y a todas horas, nos esta convirtiendo en esclavos sin familia; cada día hay menos fiestas comunes, para todos. La economia de autopatrono, del pequeño empresario, se ha perdido en un mundo de empleados mal pagados por entes anónimos. Antes un panadero se jubilaba vendiendo o arrendando a sus hijos la panadería y estos a sus hijos y había tradición y orgullo del trabajo y una jubilación hecha a base de trabajo, ahora trabajamos más, más a destiempo y nos dicen que no vamos a cobrar jubilación o lo que cobraremos sera simbólico.
ResponEliminaLa fabricación de pan es un buen ejemplo, como diría algún comunista se están haciendo con todos los medios de producción y algún día lo pagaremos, sino lo estamos haciendo ya.