Pa per tot arreu a Barcelona. Cruixent i calentet, amb el llustre i l'aroma com si acabés de sortir del forn, fins i tot el pa de tercera divisió pot donar la talla. I si a sobre està adornat amb llavors, ingredients afegits i altres parafernàlies, és possible que molts barcelonins devorin amb ignorància i plaer alguns d'aquests pans industrials, amb els coneguts additius i milloradors que envaeixen el sector en els últims anys. Res a objectar si del que es tracta és d'estalviar. Amb la crisi als talons, uns elegeixen amb la butxaca i altres amb el paladar. Però... ¿hi ha cabuda per a aquesta eclosió de punts de venda de més o menys qualitat a Barcelona?

Al Gremi de Flequers de la ciutat estan convençuts que no. "Hi ha una bombolla que ha d'explotar per la força", mantenen. A l'oferta de sempre s'hi han sumat amb força tres flancs: els nous artesans (des dels abanderats de la superqualitat d'abans fins als establiments afrancesats), les botigues 'low cost' (des de les botigues d'alimentació i súpers que despatxen pa congelat i fornejat al punt de venda, fins a les franquícies que exerceixen de macrodistribuïdores de productes industrials) i la moda dels 'bakery coffe', que ha omplert els carrers de teòrics forns-cafeteries de degustació on el disseny càlid s'alia amb una temptadora presentació del producte, i l'eclosió turística de la ciutat hi ha jugat un paper definitiu.

El balanç final és que un ciutadà pot caminar 500 metres per l'Eixample i ensopegar amb vuit punts de venda. Conviuen locals de disseny amb pans a 4 euros, justificats (no sempre) en nobles matèries primeres i processos virtuosos, amb barres a 33 cèntims que, com la Ventafocs, es tornen goma poques hores després de perpetrades.

Fins ací el que explica Patricia Castan a el Periódico. La realitat és que aquesta eclosió de punts de venda de pa, és una realitat que no es pot ignorar, són els nous temps, no cal a anar a les 10 de la nit a fer el pa de l'endemà; nomès cal llevar-se a la set per que estigui calent i acabat de fer a la botiga a les 8. Millor o pitjor. Depén, mai s'ha fet un pa tant bo com ara, nomès cal saber trobar-lo, però cal fer-lo a les 10 de la nit, deixar-lo fermentar i coure'l a les sis del matí, no hi ha altra manera, la resta: és el pa per a idiotes, el pa del segle XXI, net, poli, endreçat i molt ben presentat, un pa molt estètic, i, consti que aquest pa acabat de coure, no és ni millor ni pitjor, simplement, com el nou segle, és diferent, bàsicament amorf i buit de contingut. 

Esteu servits, però si voleu un bon pa, heu d'anar a cal forner, pocs, pero encara en queden...., de moment.
.