L'aforisme que he posat avui de Joan Fuster, és d'aquells que contenen una certesa irrefutable:

¿Corrupció de menors? Probablement, fins que un menor no siga degudament corromput no esdevindrà adult.

A tall d'inventari, un exemple: Estava l'altre dia el meu nét de cinc anys amb el seu pare a la fruiteria on treballa, és d'aquestes franquícies que ara s'han posat de moda on venen un eufemisme de fruita, insípida i inodora, però és el que hi ha.
Com s'acostava l'hora de tancar i els quedava poc julivert, el meu gendre va dir a la seva companya: guardarem el julivert per aquella senyora que el ve a buscar a última hora, i si ve algú altre li direm que s'ha acabat.
En aquestes que es presenta al moment una senyora a comprar i demana si hi ha julivert, i el meu gendre li diu que s'ha acabat, i aleshores salta el Roberto (el meu nét) i diu: Papa, sí que n'hi ha de julivert, l'acabes de guardar a dins.

Ara, fes-li entendre al nen que no ha de dir mentides. I així és com eduquem als nostres fills, ensenyant-els-hi, i inculcant-els-hi tots els nostres errors i mancances del dia a dia.