Un britànic va comprar un iPad per la seva filla, en obrir la caixa en el seu lloc hi havia un pegot d'argila. Colin Marsh, britànic de 47 anys, volia fer-li un bon regal a la seva filla de 10 i va decidir comprar-li un iPad d' Apple. Per això va anar a un conegut centre comercial al Regne Unit anomenat Tesco i el va adquirir per 470 lliures (uns 560 euros).

Tot semblava perfecte fins que la nena va obrir la caixa i va veure que dins no hi havia cap iPad i en el seu lloc només hi havia un poc útil pegot d'argila. I aquí comença el que m'ha preocupat de la noticia. El pare de la nena va anar a Tesco a informar del que li havia succeït i, a exigir que o bé li tornessin els diners o bé li donessin un iPad de veritat, i no el pegot d'argila.

Però a l'hipermercat no estaven per la labor i van informar que haurien d'obrir una investigació i després ja decidríen què fer. No obstant això, els fets van transcórrer de manera molt diferent. Colin va rebre una trucada de la policia perquè anés a la comissaria. Ell va pensar que era per donar la seva versió dels fets però no era així: va quedar detingut per intentar enganyar Tesco. Pel que sembla els de l'hipermercat van pensar que volia obtenir una altra tauleta gratis i que ell mateix s'havia quedat amb ella.

Afortunadament per l'home, es va comprovar que la tauleta havia estat activada amb un altre nom a Gal·les feia dos mesos, pel que Colin va quedar en llibertat i tant Tesco com la Policia van lamentar els fets, i finalment li van tornar els diners.

O sigui, que un innocent va ser dentingut sense cap prova inculpatória, simplement perquè els de Tesco varen pensar que els volia enganyar. Potser abans d'enviar a comisaria per a ser detingut a un client seu, haguessin pogut haver fet abans la comprobació i adonar-se'n que l'iPad estava ja activat a Gal·les.

O sigui, que en un País suposadament democràtic i on en principi hauria d'estar garantida la llibertat dels seus ciutadans, per una simple sospita d'un supermercat que pretèn entre altres coses escanejar la cara dels seus clientes sense el seu permis per veure que els hi pot vendre, un client innocent, que de fet, ha estat estafat per aquest supermercat, pot anat al calaboç, sense que se li respecti la pressumpció d'innocència, ni la policía investigui primer els fets.

 No sé vosaltres, però aquesta història podria ser perfectament un conte dels que explicaba Kafka.